Vés al contingut

reble

De Viccionari

Català

[modifica]
Oriental:  central /ˈreb.bɫə/, /ˈre.βɫə/
balear /ˈrəb.bɫə/, /ˈrɛb.bɫə/
Occidental:  nord-occidental /ˈreb.bɫe/, /ˈre.βɫe/
valencià /ˈre.bɫe/
  • Etimologia: Del llatí replum, segle XIV, del verb repleō ‎(«reblir»).

reble m. ‎(plural rebles)

  1. Conjunt de fragments de materials de construcció usat per omplir buits.

Traduccions

[modifica]

Verb

[modifica]

reble

  1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de reblar.
  2. (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb reblar.
  3. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb reblar.
  4. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb reblar.

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: re·ble (2)

Vegeu també

[modifica]