Vés al contingut

Pelvis renal

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula anatomiaPelvis renal
Detalls
Llatípelvis renalis Modifica el valor a Wikidata
Part deronyó i tracte urinari superior Modifica el valor a Wikidata
Identificadors
MeSHD007682 Modifica el valor a Wikidata
TAA08.1.05.001 Modifica el valor a Wikidata
FMAModifica el valor a Wikidata 15575 Modifica el valor a Wikidata : multiaxial – Modifica el valor a Wikidata jeràrquic
Recursos externs
Grayp.1221
EB Onlinescience/kidney-pelvis i science/renal-pelvis Modifica el valor a Wikidata
Terminologia anatòmica
1. Aparell urinari humà: 2. Ronyó, 3. Pelvis renal, 4. Urèter, 5. Bufeta urinària, 6. Uretra. (Costat esquerra amb secció frontal)
7. Glàndula suprarenal
Vasos: 8. Artèria i vena renals, 9. Vena cava inferior, 10. Aorta abdominal, 11. Artèria i vena ilíaques
Transparències: 12. Fetge, 13. Intestí gros, 14. Pelvis
Secció frontal del ronyó dret.
1. Càpsula renal, 2. Còrtex renal, 3. Columna, 4. Medul·la renal: 5. Piràmide i 6. Papil·la de la piràmide.
7. Pelvis renal, 8. Calze major, 9. Calze menor, 10. Urèter.
11. Corpuscle (del nefró)
Sistema vascular: 12. Arteriola i vènula interlobel·lars, 13. Artèria i vena arcuades, 14. Artèria i vena interlobulars, 15. Artèria renal, 16. Vena renal.
17. Hili renal, 18. Pol del ronyó (inferior) , 19. Greix del si renal.

La pelvis renal té forma d'embut. És una dilatació de la part proximal de l'urèter on convergeixen dos o tres calzes majors i que recull l'orina generada en el ronyó.[1]

En ella es poden formar càlculs de grans dimensions, els quals de vegades són l'origen de tumors renals malignes quan es cronifiquen.[2] L'adenoma vellós es veu infreqüentment en el tracte urogenital i és encara més rar que aparegui en la pelvis renal. De la mateixa manera que els adenomes colorectals, aquestes neoplàsies es poden transformar en adenocarcinomes. Es comuna la seva vinculació amb la hidronefrosi.[3] Els paragangliomes (un tipus de feocromocitoma)[4] i els leiomiomes d'aquesta estructura renal són una troballa gairebé insòlita.[5]

S`han descrit diversos casos de ruptura pelviana renal espontània a causa de l'obstrucció per càlculs de la via urinària superior.[6]

La pelvis renal bífida és una variant de la normalitat anatòmica que té poca incidència. Ocasionalment, s'associa a un reflux vesicoureteral augmentat i infeccions urinàries de repetició.[7]

Referències

[modifica]
  1. Schmidt-Nielsen, B «The renal pelvis» (en anglès). Kidney Int, 1987 Feb; 31 (2), pp: 621-628. DOI: 10.1038/ki.1987.43. ISSN: 1523-1755. PMID: 3550232 [Consulta: 19 setembre 2020].
  2. Jongyotha, K; Sriphrapradang, C «Squamous Cell Carcinoma of the Renal Pelvis as a Result of Long-Standing Staghorn Calculi» (en anglès). Case Rep Oncol, 2015 Oct 3;8 (3), pp: 399-404. DOI: 10.1159/000440764. PMC: 4637796. PMID: 26557077 [Consulta: 31 maig 2021].
  3. Bharti, S; Vishwajeet, V; Pandey, H; Elhence, PA «Villous adenoma of the renal pelvis: a common entity at an uncommon location» (en anglès). Autops Case Rep, 2021 Maig 6; 11, pp: e2021283. DOI: 10.4322/acr.2021.283. PMC: 8214884. PMID: 34307234 [Consulta: 29 gener 2022].
  4. Yi, C; Han, L; Yang, R; Yu, J «Paraganglioma of the renal pelvis: a case report and review of literature» (en anglès). Tumori, 2017 Nov 15; 103 (Supl 1), pp: e47-e49. DOI: 10.5301/tj.5000677. ISSN: 2038-2529. PMID: 28799639 [Consulta: 3 abril 2022].
  5. Gómez Pérez L, Budía Alba A, Delgado Oliva FJ, Boronat Tormo F, et al «Leiomioma de pelvis renal» (en anglès). Actas Urol Esp, 2006; 30 (6), pp: 641-643. DOI: 10.1016/s0210-4806(06)73508-2. ISSN: 1699-7980. PMID: 16921845 [Consulta: 29 gener 2022].
  6. Zhang, H; Zhuang, G; Sun, D; Deng, T; Zhang, J «Spontaneous rupture of the renal pelvis caused by upper urinary tract obstruction: A case report and review of the literature» (en anglès). Medicine (Baltimore), 2017 Des; 96 (50), pp: e9190. DOI: 10.1097/MD.0000000000009190. PMC: 5815744. PMID: 29390332 [Consulta: 29 gener 2022].
  7. Ramírez Sevilla, C; Tremps Velázquez, E; Gómez Lanza, E; Morote Robles, J «Pelvis renal bífida» (en castellà). Actas Urol Esp, 2009 Gen; 33 (1), pp: 108. DOI: 10.1016/s0210-4806(09)74016-1. ISSN: 1699-7980. PMID: 19462739 [Consulta: 1r juny 2021].

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]