Vés al contingut

Pedreguer

Plantilla:Infotaula geografia políticaPedreguer
Vista nocturna
Imatge

Localització
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 38° 47′ 36″ N, 0° 02′ 03″ E / 38.7933°N,0.0342°E / 38.7933; 0.0342
EstatEspanya
Comunitat autònomaPaís Valencià
Provínciaprovíncia d'Alacant
Comarcala Marina Alta Modifica el valor a Wikidata
CapitalPedreguer (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població8.558 (2023) Modifica el valor a Wikidata (289,41 hab./km²)
GentiliciPedreguer, pedreguera Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialcatalà (predomini lingüístic) Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Part de
Superfície29,57 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud83 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Partit judicialDénia
Dades històriques
Festa patronalSant Bonaventura
Dates variables al voltant del 15 de juliol.
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataSergi Ferrús Peris Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal03750 Modifica el valor a Wikidata
Codi INE03101 Modifica el valor a Wikidata
Codi ARGOS de municipis03101 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webpedreguer.es Modifica el valor a Wikidata

Pedreguer és una població de la comarca de la Marina Alta al País Valencià.

Geografia

[modifica]

Pedreguer es troba a la comarca de la Marina Alta, en la vora del sistema prebètic extern valencià. El terme municipal s'obri a la vall del riu Girona i apareix accidentat en la seua meitat meridional per promontoris retallats com la lloma de les Foies, la Muntanya Gran, la Penya del Gos Flac, el Castell de la Solana o Castell d'Aixa. Els barrancs de l'Alberca i els seus afluents, el de Marx i Les Fonts, drenen les seues terres.

Pedreguer limita al nord amb Dénia, la Xara i Ondara, al sud amb Llíber, Xaló, Alcalalí i la Llosa de Camatxo, a l'est amb Gata de Gorgos, i a l'oest amb Beniarbeig. El terme municipal de Pedreguer està creuat pel Meridià de Greenwich, a la carretera de Benidoleig a l'altura del camí del Clot de l'Alberca.

Història

[modifica]

Època medieval

[modifica]

Pedreguer és una població d'origen musulmà, que en aquella època consistia en diferents nuclis de població situats en les actuals partides de Matoses, Albardanera, Benimarmut, "Perer" (l'actual Pedreguer), i d'altres; totes elles depenien del castell de l'Ocaive. Després de la seua conquesta per part de Jaume I el 1244 va entrar a formar part del Regne de València i va passar a ser propietat de Ximén Carroç qui, l'any 1249, va donar-la a Albert Flix. Després passà als Roiç de Corella, als comtes d'Anna i, finalment, als de Cervelló. Tanmateix, la zona va ser predominantment poblada per moriscos fins a la seua expulsió en 1609. La seua església fou ajuda de la parròquia de Dénia fins a l'any 1544 en què es va independitzar.

Època moderna

[modifica]

El 1609 romangué quasi sense habitants degut a l'expulsió dels moriscos, i fou repoblada amb catalans i mallorquins. Les pretensions desfeulitzadores dels síndics de Pedreguer i altres pobles de La Marina, constituïren un dels detonants que obriren pas a la Segona Germania de València, l'any 1693; moviment dirigit pel procurador d'El Ràfol d'Almúnia, Francesc Garcia. Sota el regnat de Felip V (1700-1724) va atorgar-se-li el títol de vila.

Època contemporània

[modifica]

Tant a Pedreguer com en altres poblacions pròximes, com ara Gata de Gorgos i Ondara, la tradicional utilització de la llata de palma (derivada modernament en altres materials) ha donat lloc a la indústria de la marroquineria, amb producció de barreteria, bosses de mà i accessoris. No obstant això, indústria ha decaigut molt per la competència amb les importacions xineses, amb una mà d'obra molt més barata. Altres indústries que incidixen en l'economia de Pedreguer són les fàbriques de mobles, embalatges i materials de construcció. La població, que als inicis del segle tenia 5.287 habitants (pedreguerins), ha evolucionat de manera regressiva fins a la dècada dels seixanta, creixent després lentament fins als 6.489 de 2004. El desenvolupament industrial dels últims temps i la influència secundària del turisme, ha potenciat la recuperació demogràfica. Recentment el poble ha començat a expandir-se per la construcció de nombrosos edificis en les proximitats del poble. Té una superfície de 30,3 km².

Edificis històrics i d'interès

[modifica]
Els molinets
  • La Font d'Aixa
  • El Castellet de l'Ocaive: Restes d'una fortalesa d'origen musulmà situada a la Muntanya Gran
  • L'Església de la Santa Creu: Del segle xviii, sobre una de 1574
  • Els Porxes (o Pòrxens): Construcció de finals del segle xix per ubicar el mercat tradicional a l'aire lliure. Actualment, el mercat s'ha estés també per l'espai adjacent de la Plaça Major
  • La Capelleta de Sant Blai: Ermita del segle xviii reconstruïda recentment, després d'un incendi. S'hi celebra el "Porrat" en les festes de Sant Blai, format per paradetes on es poden comprar dàtils i canya de sucre, entre altres productes.
  • Les Escoles Velles: Edifici de finals del segle xix on, de principi, s'ubicà un dels primers centres d'ensenyament secundari de les comarques del sud (prov. d'Alacant) i després fou col·legi d'ensenyament primari. Degudament restaurat, en l'actualitat és el contenidor de la Casa de Cultura
  • Els Molinets: Es tracta de dos molins de vent del segle xix que abans eren utilitzats per la gent de la zona per moldre el gra i obtindre'n farina. Es poden visitar i per la nit es troben il·luminats
  • Mirador "Mirabarques": Del 1998, s'hi pot gaudir d'una vista immillorable de gran part de la Marina

Demografia

[modifica]

Pedreguer té 8.558 habitants (INE 2023). Un 20,96% de la seua població l'any 2005 era de nacionalitat estrangera, principalment procedent d'altres països europeus.[1]

Evolució demogràfica de Pedreguer[2]
1857 1887 1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2001 2011 2012 2013 2023
Població 4.175 5.039 5.287 4.991 4.638 4.710 4.658 4.549 4.607 5.101 5.643 5.572 6.085 7.659 7.751 7.757 8.558

Política i govern

[modifica]

Composició de la Corporació Municipal

[modifica]

El Ple de l'Ajuntament està format per 13 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 7 regidors de Compromís per Pedreguer (Compromís), 2 del Partit Popular (PP), 2 del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE) i 2 de la Candidatura d'Unitat Popular-Alternativa Municipalista (CUP-Amunt).


Eleccions municipals de 26 de maig de 2019 - Pedreguer

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Compromís per Pedreguer Sergi Ferrús Peris 1.679 49,40% 7 (+1)
Partit Popular Andrés José Ferrer Ribes 615 18,09% 2 (-1)
Partit Socialista del País Valencià-PSOE Guillermo Salvador Ballester 595 17,51% 2 ()
Candidatura d'Unitat Popular - Alternativa Municipalista David Prats Fornés 489 14,39% 2 ()
Vots en blanc 21 0,62%
Total vots vàlids i regidors 3.399 100 % 13
Vots nuls 42 1,24%
Participació (vots vàlids més nuls) 3.441 65,82%**
Abstenció 1.787* 34,18%**
Total cens electoral 5.228* 100 %**
Alcalde: Sergi Ferrús Peris (Compromís) (15/06/2019)
Per majoria absoluta dels vots dels regidors (7 vots de Compromís[3])
Fonts: JEC,[4] JEZ Dénia,[5] M. Interior,[6] Periòdic Ara.[7]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldes

[modifica]
Vista de la façana de l'edifici de l'Ajuntament de Pedreguer.

Des de 2015 l'alcalde de Pedreguer és Sergi Ferrús Peris de Compromís, qui ja va ser alcalde entre 2011 i 2013.[8]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979–1983 Vicente Pérez Pérez UCD 19/04/1979 --
1983–1987 Josep Castelló i Vives PSPV-PSOE 28/05/1983 --
1987–1991 Josep Castelló i Vives PSPV-PSOE 30/06/1987 --
1991–1995 Juliana González Maillo PSPV-PSOE 15/06/1991 --
1995–1999 Juliana González Maillo PSPV-PSOE 17/06/1995 --
1999–2003 Teresa Ballester Artigues BLOC-EV 03/07/1999 --
2003–2007 Vicent Costa Cabrera PSPV-PSOE 14/06/2003 --
2007–2011 Andrés Ferrer Ribes PP 16/06/2007 --
2011–2015 Sergi Ferrús Peris
Dora Martí Morell[a]
Compromís
PSPV-PSOE
11/06/2011
08/06/2013
Pacte de govern
--
2015–2019 Sergi Ferrús Peris Compromís 13/06/2015 --
2019-2023 Sergi Ferrús Peris Compromís 15/06/2019 --
Des de 2023 Sergi Ferrús Peris Compromís 17/06/2023 --
Fonts: Generalitat Valenciana[8]

Festes i tradicions populars

[modifica]
Pedreguer en festes l'any 2009
  • Festes de Sant Bonaventura (9-18 juliol): Duren 10 dies, la festa central és en els dies 15 i el 16 de juliol. És la Festa Major, dedicada al Patró de la Vila. Al voltant de la plaça Major es fan diverses activitats, com ara bous, cavalcades, danses, balls, festes infantils, focs artificials, curses i ral·li humorístic, entre altres.
  • Porrat de Sant Blai (3 de febrer): Se celebra a la Capelleta de Sant Blai, on es fa el porrat.
  • Setmana Santa (20 d'abril): La gent jove va d'acampada a casetes i a la muntanya. El dimecres es fa el viacrucis, el dijous i divendres hi ha processó i el diumenge comença la Pasqua i se sol anar a berenar la mona.
  • Carnestoltes (8 de febrer): Els xiquets i xiquetes es disfressen per la vesprada, s'ajunten a la Glorieta i d'allí van desfilant fins a arribar a la Plaça on hi ha un berenar per a tots i on també hi ha atraccions. Per la nit es disfressen les persones majors i també alguns menuts i desfilen pels carrers. En acabant fan ball.
  • Sant Antoni (17 de gener): Festa dels animals. Es fa la benedicció dels animals a la capelleta de Sant Blai i després tothom va "de paella" a les diferents casetes de camp del poble.
  • Immaculada (8 de desembre): Durant eixa setmana se celebra la fira d'atraccions i diverses activitats culturals com concerts o exposicions. El mateix dia de la Immaculada hi ha una missa solemne que compta amb la participació del Cor de Pedreguer.

Gastronomia

[modifica]
  • Putxero: És un plat de calent, preparat amb carn de diversos tipus (porc, pollastre, vedella i corder), pilota envoltada en col, verdures, cigrons, penques, etc; tot al bull. El seu brou s'empra per a elaborar una sopa d'arròs o fideus com a primer plat.
  • Paella: Es cuina en una paella i pot diferir de la classica Paella Valenciana. Es cuina amb arròs, verdures de temporada i carns diverses, principalment pollastre, conill o costella de porc. És molt típic gaudir-la en grup (colla).
  • Arròs al forn: És un plat d'arròs eixut, verdures i carn, cuinat al forn.
  • Esgarradet: Tradicionalment preparat amb pebrera i albergina a la flama; esgarrades amb les mans, all cru i oli d'oliva. És un plat gelat ideal per mullar amb pa.
  • Arròs amb fesols i naps: Arròs caldós amb fesols, nap, penques i porc (principalment orella, manetes o morro), també pot portar xirivia o napicol o tots dos alhora.
  • Coques: Base de pasta a base de farina, generalment coberta de tomaca, ceba, pèsols, etc. cuita al forn i si hi ha sort; un tros d'embotit de la terra (botifarra, blanquet, xoriço) o peix amb salaó (espineta, melva, etc).
  • Polp amb penques: Guisat de polp trossejat amb penques, ceba, entre altres ingredients.
  • Encisam: Amanida estiuenca amb tomaca, ceba (tradicionalment fregada amb sal i rentada després amb aigua, amb el qual se'n suavitza el gust).
  • Coca Maria: Coca dolça i esponjosa que sol menjar-se per berenar.
  • Bunyols amb carabassa: Bunyols fets amb pasta de carabassa, reposada, i finalment fregits en oli d'oliva.

Personatges il·lustres

[modifica]

Alguns dels pilotaris més destacats de Pedreguer són Jaume Buigues Fornés, «el Xato de Pedreguer», que dona nom al trinquet de Pedreguer; José Carrió Pizarro, raspaller; Alberto Fornés Pérez, germà de Lluís Fornés;[10] Ramon Ginestar Morell, Ramonet; Pere Ribes García, escalater; i Jeffry Cervera Morell, raspaller.[11][12]

Agermanaments

[modifica]

El municipi de Pedreguer manté relacions d'agermanament amb la Daira d'Amgala (Sàhara Occidental) des del 1998[13] i amb Petra (Mallorca) des del 2013.[14]

Galeria d'imatges

[modifica]

Notes

[modifica]
  1. En compliment del pacte de govern signat a principi de legislatura entre PSPV-PSOE, BLOC-COMPROMÍS i AIXA, el 8 de juny del 2013 va fer-se efectiu el canvi d'alcaldia i Sergi Ferrús, del BLOC-COMPROMÍS, va deixar el seu lloc a Dora Martí, del PSPV-PSOE.[9]

Referències

[modifica]
  1. Font: Explotació estadística del cens segons l'INE. Població per sexe, municipis i nacionalitat (principals nacionalitats). Arxivat 2007-09-29 a Wayback Machine.
  2. Font: Població de fet segons l'INE. Alteracions dels municipis en els Censos de Població des de 1842, Sèries de població dels municipis d'Espanya des de 1996. Arxivat 2010-04-18 a Wayback Machine.
  3. Ajuntament «Formada la Corporació de l'Ajuntament per a la legislatura 2019-2023». pedreguer.es, 16-06-2019.
  4. Junta Electoral Central «Resolución de 2 de julio de 2019, de la Presidencia de la Junta Electoral Central, por la que se procede a la publicación del resumen de los resultados de las elecciones locales convocadas por Real Decreto 209/2019, de 1 de abril, y celebradas el 26 de mayo de 2019, según los datos que figuran en las actas de proclamación remitidas por cada una de las Juntas Electorales de Zona. Provincias: Albacete, Alicante, Almería, Araba-Álava». Butlletí Oficial de l'Estat, 160, 05-07-2019, pàg. 72.504 [Consulta: 29 abril 2020].
  5. Junta Electoral de Zona de Dénia «Proclamación de candidaturas para las elecciones locales de 26 de mayo de 2019» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província d'Alacant. Diputació Provincial d'Alacant [Alacant], 82, 30-04-2019, pàg. 40-41. Edicte 4556/2019 [Consulta: 2 agost 2019].
  6. Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Resultados provisionales 2019» (en castellà). Arxivat de l'original el 25 de juny 2019. [Consulta: 27 juny 2019].
  7. Ara. «Eleccions municipals 2019. Resultats a Pedreguer», 27-05-2019. [Consulta: 26 juny 2019].
  8. 8,0 8,1 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Pedreguer. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 22 juliol 2017].
  9. «Bloc-Compromís deixa l'alcaldia de Pedreguer en mans del PSPV amb els "comptes sanejats"». La Veu del País Valencià, 09-06-2013. [Consulta: 3 juliol 2013].
  10. «Sabies que l'exjugador Alberto de Pedreguer, és germà del cantant Lluís el Sifoner?» (en valencià). PilotaVeu.com, 22-11-2014. Arxivat de l'original el 21 d’octubre 2016. [Consulta: 20 octubre 2016].
  11. «Pedreguer ret homenatge als seus jugadors professionals de Pilota Valenciana» (en valencià). PilotaVeu.com, 27-04-2016. Arxivat de l'original el 13 de novembre 2017. [Consulta: 20 octubre 2016].
  12. «Pedreguer homenatja els jugadors professionals de pilota valenciana del municipi de tots els temps» (en valencià). Pedreguer.es, 03-05-2016. [Consulta: 20 octubre 2016].
  13. «Pedreguer reforça la seua cooperació internacional al Sàhara». Ajuntament de Pedreguer, 25-08-2021. [Consulta: 8 novembre 2021].
  14. «Pedreguer aprofita les Trobades per agermanar-se amb el municipi mallorquí de Petra». Diari La Veu, 24-04-2013. [Consulta: 8 novembre 2021].

Enllaços externs

[modifica]