Vés al contingut

Manlio Brosio

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaManlio Brosio

(1972) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement10 juliol 1897 Modifica el valor a Wikidata
Torí (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort14 març 1980 Modifica el valor a Wikidata (82 anys)
Torí (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Senador del Senat italià
25 maig 1972 – 4 juliol 1976
4t Secretari General de l'OTAN
1r agost 1964 – 1r octubre 1971
← Dirk StikkerJoseph Luns →
Italian minister of War (en) Tradueix
13 juny 1946 – 13 juliol 1946
← cap valor – Cipriano Facchinetti →
Membre del gabinet: Govern De Gasperi I
Ministre de Guerra del Regne d'Itàlia
10 desembre 1945 – 13 juny 1946
← Stefano JaciniSupressió del càrrec →
Minister for National Council of the Kingdom of Italy (en) Tradueix
17 agost 1945 – 10 desembre 1945
← cap valor – Emilio Lussu →
Vicepresident del Consell de Ministres del Regne d'Itàlia
21 juny 1945 – 10 desembre 1945
Ministre sense cartera del Regne d'Itàlia
12 desembre 1944 – 21 juny 1945
Ambaixador
Diputat de la Consulta Nacional del Regne d'Itàlia
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Torí Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític, diplomàtic, advocat Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Liberal Italià Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
ConflictePrimera Guerra Mundial Modifica el valor a Wikidata
Premis

Manlio Giovanni Brosio (Torí, 10 de juliol de 189714 de març de 1980) va ser un advocat, diplomàtic i polític italià.[1] Va ser el 4t Secretari General de l'OTAN.

Nascut a Torí, Brosio va estudiar a la universitat local. Durant la Primera Guerra Mundial va servir al regiment alpí com a oficial d'artilleria. Després de la guerra, es va graduar i, el 1920, va començar la seva carrera política. Poc després va quedar marginat per la seva oposició al feixisme.

En el transcurs de la Segona Guerra Mundial, abans de la invasió aliada d'Itàlia el 1943, va passar un temps a la clandestinitat, convertint-se finalment en membre del Comitè d'Alliberament Nacional.[2] Després de la guerra va tornar a entrar en política, convertint-se en Ministre de Defensa el 1945.

El gener de 1947, Brosio va ser nomenat ambaixador italià a la Unió Soviètica, implicant-se en les negociacions entre els dos països per assolir un tractat de pau. El 1952 va passar a ser ambaixador al Regne Unit, el 1955 als Estats Units i entre 1961 i 1964 a França.

El 12 de maig de 1964, l'OTAN va nomenar Brosio per succeir Dirk Stikker com a secretaru general de l'organització. Va dimitir el 3 de setembre de 1971. El 29 de setembre següent, el President dels Estats Units Richard Nixon el va guardonar amb la Medalla Presidencial de la Llibertat.

Brosio va morir a Torí. Era oncle de la cantant i presentadora de televisió Vanna Brosio.[3]

Referències

[modifica]
  1. «Manlio Brosio» (en anglès). NATO. [Consulta: 7 octubre 2014].
  2. Fonte: Sapere.it, riferimenti in Collegamenti esterni.
  3. Sergio Miravalle. "Intervista Giorgio e Paolo astigiani celebri". La Stampa. 27 July 1996. p.3.


Càrrecs públics
Precedit per:
Stefano Jacini
Ministre de la Guerra
1945-1946
Succeït per:
Càrrec desaparegut
Precedit per:
Dirk Stikker
Secretari General de l'OTAN
Bandera de l'OTAN

1964-1971
Succeït per:
Joseph Luns