Vés al contingut

Anii

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de llenguaAnii
Altres nomsBaseca, Basila, Bassila, Gisida, Ounji-Ouinji, Winji-Winji
Tipusllengua i llengua viva Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants48.900 (ethnologue 2011)[1] - 58.000(joshuaproject)[2]
Autòcton deDonga
EstatBenín
Togo
Ghana
Classificació lingüística
llengua humana
llengües nigerocongoleses
llengües congoatlàntiques
llengües volta-congoleses
llengües kwa
llengües na-togo Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-3blo Modifica el valor a Wikidata
SILblo
Glottologanii1245 Modifica el valor a Wikidata
Linguasphere96-GAB-b Modifica el valor a Wikidata
Ethnologueblo Modifica el valor a Wikidata
IETFblo Modifica el valor a Wikidata
Endangered languages3809 Modifica el valor a Wikidata

L'anii (o basila, o gisida, o ounji-ounji) és una llengua kwa que es parla a la regió de Donga, a Benín, Ghana i a Togo. L'anii és la llengua materna dels aniis. Hi ha entre 48.900 (2011[1]) i 58.000[2] parlants de basila. El seu codi ISO 639-3 és blo i el seu codi al glottolog és anii1245.[3]

Família lingüística

[modifica]

L'anii és una llengua que està juntament amb l'adele en un subgrup de les llengües nyos, que són llengües kwa, que formen part de la gran família de les llengües nigerocongoleses.[4]

Geolingüística i pobles veïns

[modifica]

A Benín, els aniis viuen a 18 aldees de la zona fronterera amb Togo, a prop de Bassila, al nord-oest del departament de Donga.[1] A Togo viuen a la prefectura de Tchamba, a la Regió Central.

Segons el mapa lingüístic de Benín de l'ethnologue, el territori anii està situat al centre-nord, a l'oest del país, a la frontera amb Togo, que està al seu oest. Els aniis limiten amb els kura ede nagos, els yoms, els lama i els kabiyès, que estan al nord; a l'est hi viuen els baatonums, els ditammaris i els yoms; i al sud ho fan amb els nagos septentrionals.[5]

Segons el mapa lingüístic de Togo de l'ethnologue, el territori anii està a l'est del país, a la frontera amb Benín (és contigu al territori anii d'aquest país). Limita amb els tems i els akaselems a l'oest, amb els bago-kusuntus al sud-oest i amb els nagos septentrionals, al sud.[6]

L'anii es parla a catorze aldees del municipi de Bassila, a Benín, i a quatre aldees de Togo. A Benín es parla a les poblacions: Bassila, Guiguisso, Frignon, Kodowari, Pénessoulou, Pénélan, Nagayilé, Bodi, Bayakou, Dengou, Meelan, Saramanga, Agarendebou, Mboroko et Yari. A Togo, es parla a Afem, Nandjoubi, Kouloumi et Balanka.

Dialectologia

[modifica]

Segons l'ethnologue i el glottolog l'anii té els següents dialectes: l'agerendebu ka gija (Agérendébou), el Frinyio ka gija (Frignion), el Gibayaakuja (Bayaku), el Gibodija (Bodi), el Giborokoja (Mboroko),el Gideenguja (Dengou), el Gifolanga (Guiguisso), el Gikodowarja (Kodowari),el Gipenelanja (Pénélan), el Gipenesulja (Pénéssoulou), el Gisaramangaja (Saramanga), el Giseda (Bassila), el Naagayili ka gija (Nagayilé), el Ngmeelang ka gija (Melan) i el Yaari ka gija (Yarí).

El dialecte que utilitzen més els adults és el giseda. Entre els dialectes del nord hi ha una major intel·ligibilitat.[1]

Població Nom del dialecte
Balanka gɩlampǝla
Kouloumi gɩkolonja
Nandjoubi gɩnanjʊbɩja
Afem gɩsheme
Bassila gɩsǝɖa
Guiguisso gɩfolaŋa
Frignion Frinyɩʊ ka gɩja
Kodowari gɩkoɖowarja
Pénessoulou gɩpenesulja
Pénélan gɩpɛnɛlanja
Nagayilé naagayili ka gɩja
Bodi gɩboɖija
Bayakʊ gɩbayaakʊja
Dengou gɩɖɛɛŋʊja
Melan Ŋmɛɛlaŋ ka gɩja
Saramanga gɩsaramaŋgaja
Agéréndébou Agerenɖebu ka gɩja
Mboroko gɩbɔrɔkɔja
Yari Yaarɩ ka gɩja

Gramàtica

[modifica]

L'anii és una Llengua SVO. Té 14 classes de noms i 23 fonemes consonàntics. És una llengua tonal.[1]

Alfabet

[modifica]
Alphabet anii
Majuscules A Ǝ B C Ɖ E Ɛ F G Gb H I Ɩ J K Kp L M N Ny Ŋ Ŋm O Ɔ P R S Sh T U Ʊ W Y
Minuscules a ǝ b c ɖ e ɛ f g gb h i ɩ j k kp l m n ny ŋ ŋm o ɔ p r s sh t u ʊ w y

Sociolingüística, estatus i ús de la llengua

[modifica]

L'anii és una llengua desenvolupada (EGIDS 5): Està estandarditzada té literatura i gaudeix d'un ús vigorós per persones de totes les edats i generacions tant en la llar com en societat en tots els àmbits tot i que no és totalment sostenible.[7] L'alladian s'escriu en alfabet llatí des de 1975. Hi ha literatura des de 1980 en llengua anii, poesia, revistes, programes de ràdio i diccionari. Els aniis també parlen l'ede nago i el tem.[1]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 «Anii, a language of Benín».
  2. 2,0 2,1 «Language: Anii». joshuaproject. [Consulta: 12 octubre 2015].
  3. «Language: Anii». glottolog. [Consulta: 12 octubre 2015].
  4. «Basila-Adele». ethnologue. [Consulta: 12 octubre 2015].
  5. «Mapa lingüístic de Benín. L'anii és el número 24». ethnologue. [Consulta: 13 octubre 2015].
  6. «Mapa lingüístic de Togo. L'anii és el número 20». ethnologue. [Consulta: 13 octubre 2015].
  7. «Anii in the Language Cloud» (en anglès). ethnologue. [Consulta: 13 octubre 2015].

Bibliografia

[modifica]
  • Deborah C. Morton. 2014. The Temporal and Aspectual Semantics and Verbal Tonology of Gisida Anii. The Ohio State University. 479pp. (Tesis Doctoral).
  • Tompkins, Barbara and Kluge, Angela. 2009. A sociolinguistic survey of the Anii-Akpe language area. 2009-009. SIL International. 96pp. (SIL Electronic Survey Reports 2009-009).
  • Georg Elwert. 1993. Petit Dictionnaire: Anii - Francais. (Sozialanthropologische Arbeispapiere.) Berlin: Das Arahische Buch. 61pp.
  • Person, Yves. 1956. Notes sur les Baséda (Wîndji-Wîndji): (Cercles de Djougou et de Sokode). A: Études Dahoméennes 15. 35-68.
  • Heine, Bernd. 1968. A preliminary survey of the noun classes of Bassila. A: Journal of African Languages 7. 1-13.
  • Morton, Deborah. 2012. [ATR] Harmony in an Eleven-Vowel Language: The Case of Anii. A:; Michael R. Marlo (ed.), Selected Proceedings of the 42nd Annual Conference on African Linguistics, 70-78. Somerville, MA: Cascadilla Proceedings.
  • Morton, Deborah. 2012. Temporal and Aspectual Reference in Bassila Anii. A: Bogal-Allbritton, Elizabeth (ed.), Proceedings of SULA 6 and SULA-Bar: Semantics of Under-Represented Languages in the Americas (and Elsewhere). Amherst: GLSA Publications.
  • Anònim, 2004. Anii ki ibii.

Enllaços externs

[modifica]