| dbo:abstract
|
- Zayd ibn Alí ibn al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib (Medina, ~694/695 - Kufa, 7 de març del 740?) fou besnet del califa Alí ibn Abi-Tàlib i de Fàtima, i cap de la revolta que va donar origen a la tendència zaidita, branca moderada del xiïsme. Tenia un germà uns 18 anys més gran, Muhàmmad al-Bàqir, que a la mort del pare Alí Zayn-al-Abidín va encapçalar els husaynites i fou generalment reconegut com a imam xiïta (680-714). La seva mare fou Jaida, una esclava del Sind. Zayd va estudiar religió i va adquirir un estatus elevat entre els seus. El seu germà li va encarregar d'arranjar el litigi amb la branca hasanita sobre les fundacions pietoses instituïdes per Ali ibn Abi-Tàlib. Abd Allah ibn al-Hasan (i després el seu fill Muhammad al-Nafs al-Zakiyya) acusava a Zayd d'aspirar al califat al que no tenia dret per ser fill d'una esclava no àrab; en revenja Zayd va difondre difamacions sobre una tia d'Abd Allah amb el governador de Medina Ibrahim ibn Hisham (724-732); aquestes baralles internes desqualificaven la família del Profeta i Zayd va decidir retirar-se del conflicte. Quan el governador Khalid ibn Abd al-Malik al-Kasri (732-738) fou substituït per Yusuf ibn Umar (738) el deposat va dir sota tortura que Zayd s'havia quedar amb dipòsits que no li pertanyien, cosa que Zayd i altres implicats van negar; el califa els va enviar a confrontar amb el seu acusador, Yusuf ibn Umar i aquest va retirar l'acusació. Yusuf però volia que Zayd abandonés l'Hedjaz; quan finalment Zayd va marxar a al-Qadisiyya els xiïtes de Kufa li van pregar de retonar i li van prometre suport; durant quasi un any va contactar amb les tribus de la regió de Kufa i es va casar dues vegades. De dotze a quinze mil homes li van prestar jurament i va reunir partidaris a Bàssora, Madain, Wasit, Mossul, Rayy i Gurgan. Finalment Zayd va iniciar la revolta a Kufa abans de la data prevista; només tres-cents homes primer van respondre a la crida, que finalment foren com un miler. El califa va enviar un exèrcit i durant tres dies es va combatre a Kufa. Zayd fou mort al tercer dia d'una fletxa al cap; el dia més probable és el 7 de març del 740. (ca)
- Zaid ibn ʿAlī ibn al-Husain (arabisch زيد بن علي بن الحسين, DMG Zaid ibn ʿAlī b. al-Ḥusain; † 740) war ein Urenkel von ʿAlī ibn Abī Tālib und Fatima bint Mohammed, der 739/40 in Kufa einen Aufstand gegen die Umayyaden anführte. Auf ihn wird die zaiditische Ausrichtung der Schia zurückgeführt. Die Zaiditen betrachten ihn als einen ihrer Imame. (de)
- زيد بن علي بن الحسين بن علي بن أبي طالب، أبي الحسين الهاشمي العلوي المدني أخو محمد الباقر، وعبد الله الباهر، وعمر، وعلي، والحسن، والحسين الأكبر، والحسين الأصغر، وأمه أم ولد. روى عن أبيه زين العابدين، وأخيه الباقر، وخرج، فاستشهد. وفد على متولي العراق يوسف بن عمر، فأحسن جائزته، ثم رده، فأتاه قوم من الكوفة، فقالوا: ارجع نبايعك، فما يوسف بشيء، فأصغى إليهم وعسكر، فبرز لحربه عسكر يوسف، فقتل في المعركة، ثم صلب أربع سنين. (ar)
- Zayd Ibn'Alī (en árabe: زَيْد ٱبْن عَلِيّ; 695-740), también escrito Zaid, era el hijo de Ali ibn Husáyn y bisnieto de Ali. Lideró una rebelión infructuosa en contra del califato omeya, en la cual murió. El evento dio origen a la secta Zaidiyyah del islam chiita, que lo considera como el siguiente Imam después de Ali ibn Husayn. En contraste, su medio hermano mayor, Muhammad al-Baqir, es visto como el siguiente Imam para los chíies duodecimanos e ismailíes. En cualquier caso, es considerado una importante figura revolucionaria por los chiíes y un mártir (shaheed) para todas las escuelas del Islam, sunitas[cita requerida] y chiitas. Los llamados a tomar venganza por su muerte y por la brutal exhibición de su cuerpo contribuyeron a la revolución abasí. Zayd era un culto académico religioso. Se le atribuyen varias obras, incluyendo el Musnad al-Imam Zayd (publicada por E. Grifinni como el Corpus Iuris di Zaid b.ʿAlī, también conocido como el Majmuʿ al-Fiqh), posiblemente la obra más antigua conocida de ley islámica. Sin embargo, su autoría es motivo de disputa, y probablemente representan la antigua tradición legal de los habitantes de Kufa. (es)
- Zayd ibn `Alî ibn al-Husayn ibn `Alî (???-740) (زيد بن علي بن الحسين بن علي) est le petit-fils de Husayn et l'arrière-petit-fils d'`Ali. En 713, à la mort de son père `Alî Zayn al-`Âbidîn, la majorité des chiites considérait que Muhammad al-Bâqir était le successeur légitime, mais une minorité, les zaïdites pensait que ce devait être Zayd ben `Alî. Cette succession va amener une division dans le chiisme. (fr)
- Zaid bin Ali (w. 740) (Bahasa Arab: زيد بن علي بن الحسين) adalah putra dari Imam Syi'ah ke-4, Ali Zainal Abidin, dan cucu dari Husain bin Ali. Zaid memimpin pemberontakan melawan Bani Umayyah pada pertengahan abad ke-8 (yakni pada tahun 120 H / 738 M) menambah kekerasan yang selalu terjadi antara Bani Umayyah dan Bani Hasyim. Zaid meninggal pada pertempuran tahun 740, dan dimakamkan di al-Karak, Yordania. Namun ada juga yang berpendapat beliau di makamkan di Khurasan. Dalam beberapa sumber ia didukung oleh salah satu Imam Madzhab pertama yakni, Imam Abu Hanifah. Lebih jauh Imam Abu Hanifah pula memberikan fatwa terkait mendukung mengikuti keimaman Zaid bin Ali. Setelah meninggalnya, sebagian pihak merasa bahwa ia merupakan pengganti yang berhak atas keimaman dari ayahnya, ketimbang saudaranya, Muhammad al-Baqir. Mereka yang percaya akan keimamannya kemudian mendirikan sekte tersendiri dari Syi'ah yaitu Zaidiyah. (in)
- ザイド・ブン・アリー (アラビア語: زيد بن علي, ラテン文字転写: Zayd b. ʿAlī; 694-695年頃 - 740年) は、アリー・ザイヌルアービディーンの息子で（）、西暦740年クーファにおいてウマイヤ朝に対する蜂起・反乱を主導した8世紀の人物。蜂起は失敗しザイドは処刑される（）。シーア派の中でザイドの蜂起に同調しなかった者たちが一説によると「」と呼ばれ、のちのイマーム派を形成することになる。他方で、ザイドを支持する者たちはザイド派を形成し、のちにイエメンやタバリスターンに新たな支持者を獲得していった（）。 (ja)
- Zayd ibn Zayn al-Abidin (Arabic: زيد بن زين العابدين; 695–740), also spelled Zaid, was the son of Ali ibn al-Husayn Zayn al-Abidin, and great-grandson of Ali ibn Abi Talib.He led an unsuccessful revolt against the Umayyad Caliphate, in which he died. The event gave rise to the Zaidiyyah sect of Shia Islam, which holds him as the next Imam after his father Ali ibn al-Husayn Zayn al-Abidin. Zayd ibn Ali is also seen as a major religious figure by many Sunnis and was supported by the prominent Sunni jurist, Abu Hanifa, who issued a fatwa in support of Zayd against the Umayyads. To Twelver and Ismaili Shias however, his elder half-brother Muhammad al-Baqir is seen as the next Imam of the Shias. Nevertheless, he is considered an important revolutionary figure by Shias and a martyr (shaheed) by all schools of Islam, Sunnis and Shias.The calling for revenge for his death, and for the brutal display of his body, contributed to the Abbasid Revolution. Zayd was a learned religious scholar. Various works are ascribed to him, including Musnad al-Imam Zayd (published by E. Grifinni as Corpus Iuris di Zaid b. ʿAlī, also known as Majmuʿ al-Fiqh), possibly the earliest known work of Islamic law. However, the attribution is disputed; these likely represent early Kufan legal tradition. (en)
- Zayd b. ʿAlī, b. al-Husayn "Zayn al-ʿAbīdīn" ibn ʿAlī b. Abī Ṭālib (in arabo: زيد بن علي بن الحسين بن علي; Medina, 695 – Kufa, 740), è stato un Alide ribellatosi al potere omayyade. Al suo pensiero e al suo operato s'ispirò il movimento sciita dello Zaydismo. Suo padre era ʿAli bin Husayn, detto "Zayn al-ʿAbīdīn" (Ornamento dei Credenti), a sua volta figlio di Husayn bin Ali e quindi pronipote del Profeta. Nel 713, alla morte di suo padre, la maggioranza degli alidi, ormai definibili "sciiti", considerò che Muhammad, detto al-Bāqir fosse il legittimo successore, mentre una minoranza, definibili come zayditi, pensava che il successore dovesse essere Zayd b. ʿAlī.Questa successione causò una divisione nell'ambito dell'Islam sciita. (it)
- Zajd Ibn Ali, arab. زَيْد ٱبْن عَلِيّ, (ur. 694/695 w Medynie, zm. najprawdopodobniej 7 marca 740 w Kufie) – eponimiczny piąty imam zajdytów, którego rewolta dała początek odrębnemu istnieniu tego odłamu szyizmu. (pl)
- Зейд ибн Али аль-Курайши (араб. زيد بن علي القريشي; 695, Медина — 740) — эпоним одного из основных ответвлений шиитского ислама — зейдитов (аз-зайдия), сын четвёртого шиитского имама Зейна аль-Абидина и брат пятого шиитского имама Мухаммада аль-Бакира. (ru)
- Zayd ibn Ali (arabiska: زيد بن علي بن الحسين), även känd som Zayd Martyren, född 695, död 740, var son till den fjärde shiaimamen, Ali Zayn al-Abidin, och sonson till Husayn bin Ali. Enligt en inriktning inom shia, zaydismen, var Zayd sin faders rättmätige arvtagare, snarare än halvbrodern Muhammad al-Baqir, som övriga shia ser som den femte imamen. Zayd ledde en misslyckad revolt mot umayyad-kalifatet i vilken han dog. Han gjorde jihad för att hämnas mordet på Husayn ibn Ali och för att förstöra för sina fiender. Imamiternas femte och sjätte shiaimam förbjöd inte Zayds revolt. (sv)
- 宰德·本·阿里（阿拉伯语：زيد بن علي，拉丁转写：Zayd ibn ‘Alī；695年－740年）是伊斯兰教什叶派第四任伊玛目阿里·本·侯赛因·宰因·阿比丁之子，也是宰德派认定的第五任伊玛目。他早年曾师从穆尔太齐赖派的学习，受到该派“意志自由论”和“《古兰经》被造说”的影响，宣称阿里和法蒂玛的任何一名后裔都有权成为伊玛目，主张平均分配政府收入，反对不义的统治者，被拥戴为库法的伊玛目。和一般的什叶派不同，宰德认为，尽管阿里比艾卜·伯克尔和欧麦尔更有资格继承哈里发的位置，但既然大多数圣门弟子都同意向他们（指伯克尔和欧麦尔）效忠，就应该承认他们的地位，因为“圣门弟子最了解他们的情况”。 740年，宰德在领导反对倭马亚王朝哈里发希沙姆·伊本·阿卜杜勒·馬利克的武装起事中身亡，并被钉在十字架上，其后裔和追随者则组成了宰德派。 (zh)
|
| rdfs:comment
|
- Zaid ibn ʿAlī ibn al-Husain (arabisch زيد بن علي بن الحسين, DMG Zaid ibn ʿAlī b. al-Ḥusain; † 740) war ein Urenkel von ʿAlī ibn Abī Tālib und Fatima bint Mohammed, der 739/40 in Kufa einen Aufstand gegen die Umayyaden anführte. Auf ihn wird die zaiditische Ausrichtung der Schia zurückgeführt. Die Zaiditen betrachten ihn als einen ihrer Imame. (de)
- زيد بن علي بن الحسين بن علي بن أبي طالب، أبي الحسين الهاشمي العلوي المدني أخو محمد الباقر، وعبد الله الباهر، وعمر، وعلي، والحسن، والحسين الأكبر، والحسين الأصغر، وأمه أم ولد. روى عن أبيه زين العابدين، وأخيه الباقر، وخرج، فاستشهد. وفد على متولي العراق يوسف بن عمر، فأحسن جائزته، ثم رده، فأتاه قوم من الكوفة، فقالوا: ارجع نبايعك، فما يوسف بشيء، فأصغى إليهم وعسكر، فبرز لحربه عسكر يوسف، فقتل في المعركة، ثم صلب أربع سنين. (ar)
- Zayd ibn `Alî ibn al-Husayn ibn `Alî (???-740) (زيد بن علي بن الحسين بن علي) est le petit-fils de Husayn et l'arrière-petit-fils d'`Ali. En 713, à la mort de son père `Alî Zayn al-`Âbidîn, la majorité des chiites considérait que Muhammad al-Bâqir était le successeur légitime, mais une minorité, les zaïdites pensait que ce devait être Zayd ben `Alî. Cette succession va amener une division dans le chiisme. (fr)
- ザイド・ブン・アリー (アラビア語: زيد بن علي, ラテン文字転写: Zayd b. ʿAlī; 694-695年頃 - 740年) は、アリー・ザイヌルアービディーンの息子で（）、西暦740年クーファにおいてウマイヤ朝に対する蜂起・反乱を主導した8世紀の人物。蜂起は失敗しザイドは処刑される（）。シーア派の中でザイドの蜂起に同調しなかった者たちが一説によると「」と呼ばれ、のちのイマーム派を形成することになる。他方で、ザイドを支持する者たちはザイド派を形成し、のちにイエメンやタバリスターンに新たな支持者を獲得していった（）。 (ja)
- Zajd Ibn Ali, arab. زَيْد ٱبْن عَلِيّ, (ur. 694/695 w Medynie, zm. najprawdopodobniej 7 marca 740 w Kufie) – eponimiczny piąty imam zajdytów, którego rewolta dała początek odrębnemu istnieniu tego odłamu szyizmu. (pl)
- Зейд ибн Али аль-Курайши (араб. زيد بن علي القريشي; 695, Медина — 740) — эпоним одного из основных ответвлений шиитского ислама — зейдитов (аз-зайдия), сын четвёртого шиитского имама Зейна аль-Абидина и брат пятого шиитского имама Мухаммада аль-Бакира. (ru)
- Zayd ibn Ali (arabiska: زيد بن علي بن الحسين), även känd som Zayd Martyren, född 695, död 740, var son till den fjärde shiaimamen, Ali Zayn al-Abidin, och sonson till Husayn bin Ali. Enligt en inriktning inom shia, zaydismen, var Zayd sin faders rättmätige arvtagare, snarare än halvbrodern Muhammad al-Baqir, som övriga shia ser som den femte imamen. Zayd ledde en misslyckad revolt mot umayyad-kalifatet i vilken han dog. Han gjorde jihad för att hämnas mordet på Husayn ibn Ali och för att förstöra för sina fiender. Imamiternas femte och sjätte shiaimam förbjöd inte Zayds revolt. (sv)
- 宰德·本·阿里（阿拉伯语：زيد بن علي，拉丁转写：Zayd ibn ‘Alī；695年－740年）是伊斯兰教什叶派第四任伊玛目阿里·本·侯赛因·宰因·阿比丁之子，也是宰德派认定的第五任伊玛目。他早年曾师从穆尔太齐赖派的学习，受到该派“意志自由论”和“《古兰经》被造说”的影响，宣称阿里和法蒂玛的任何一名后裔都有权成为伊玛目，主张平均分配政府收入，反对不义的统治者，被拥戴为库法的伊玛目。和一般的什叶派不同，宰德认为，尽管阿里比艾卜·伯克尔和欧麦尔更有资格继承哈里发的位置，但既然大多数圣门弟子都同意向他们（指伯克尔和欧麦尔）效忠，就应该承认他们的地位，因为“圣门弟子最了解他们的情况”。 740年，宰德在领导反对倭马亚王朝哈里发希沙姆·伊本·阿卜杜勒·馬利克的武装起事中身亡，并被钉在十字架上，其后裔和追随者则组成了宰德派。 (zh)
- Zayd ibn Alí ibn al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib (Medina, ~694/695 - Kufa, 7 de març del 740?) fou besnet del califa Alí ibn Abi-Tàlib i de Fàtima, i cap de la revolta que va donar origen a la tendència zaidita, branca moderada del xiïsme. Tenia un germà uns 18 anys més gran, Muhàmmad al-Bàqir, que a la mort del pare Alí Zayn-al-Abidín va encapçalar els husaynites i fou generalment reconegut com a imam xiïta (680-714). La seva mare fou Jaida, una esclava del Sind. Zayd va estudiar religió i va adquirir un estatus elevat entre els seus. El seu germà li va encarregar d'arranjar el litigi amb la branca hasanita sobre les fundacions pietoses instituïdes per Ali ibn Abi-Tàlib. Abd Allah ibn al-Hasan (i després el seu fill Muhammad al-Nafs al-Zakiyya) acusava a Zayd d'aspirar al califat al que (ca)
- Zayd Ibn'Alī (en árabe: زَيْد ٱبْن عَلِيّ; 695-740), también escrito Zaid, era el hijo de Ali ibn Husáyn y bisnieto de Ali. Lideró una rebelión infructuosa en contra del califato omeya, en la cual murió. El evento dio origen a la secta Zaidiyyah del islam chiita, que lo considera como el siguiente Imam después de Ali ibn Husayn. En contraste, su medio hermano mayor, Muhammad al-Baqir, es visto como el siguiente Imam para los chíies duodecimanos e ismailíes. En cualquier caso, es considerado una importante figura revolucionaria por los chiíes y un mártir (shaheed) para todas las escuelas del Islam, sunitas[cita requerida] y chiitas. Los llamados a tomar venganza por su muerte y por la brutal exhibición de su cuerpo contribuyeron a la revolución abasí. (es)
- Zaid bin Ali (w. 740) (Bahasa Arab: زيد بن علي بن الحسين) adalah putra dari Imam Syi'ah ke-4, Ali Zainal Abidin, dan cucu dari Husain bin Ali. Zaid memimpin pemberontakan melawan Bani Umayyah pada pertengahan abad ke-8 (yakni pada tahun 120 H / 738 M) menambah kekerasan yang selalu terjadi antara Bani Umayyah dan Bani Hasyim. Zaid meninggal pada pertempuran tahun 740, dan dimakamkan di al-Karak, Yordania. Namun ada juga yang berpendapat beliau di makamkan di Khurasan. Dalam beberapa sumber ia didukung oleh salah satu Imam Madzhab pertama yakni, Imam Abu Hanifah. Lebih jauh Imam Abu Hanifah pula memberikan fatwa terkait mendukung mengikuti keimaman Zaid bin Ali. (in)
- Zayd b. ʿAlī, b. al-Husayn "Zayn al-ʿAbīdīn" ibn ʿAlī b. Abī Ṭālib (in arabo: زيد بن علي بن الحسين بن علي; Medina, 695 – Kufa, 740), è stato un Alide ribellatosi al potere omayyade. Al suo pensiero e al suo operato s'ispirò il movimento sciita dello Zaydismo. (it)
- Zayd ibn Zayn al-Abidin (Arabic: زيد بن زين العابدين; 695–740), also spelled Zaid, was the son of Ali ibn al-Husayn Zayn al-Abidin, and great-grandson of Ali ibn Abi Talib.He led an unsuccessful revolt against the Umayyad Caliphate, in which he died. The event gave rise to the Zaidiyyah sect of Shia Islam, which holds him as the next Imam after his father Ali ibn al-Husayn Zayn al-Abidin. Zayd ibn Ali is also seen as a major religious figure by many Sunnis and was supported by the prominent Sunni jurist, Abu Hanifa, who issued a fatwa in support of Zayd against the Umayyads. (en)
|
