| dbo:abstract
|
- Eunus (Εὔνους) fou el cap els esclaus revoltats de Sicília durant la guerra dels esclaus iniciada vers el 136 aC. Era nascut a Apamea de Síria i va esdevenir esclau d'Antígenes, un ric ciutadà d'Enna a Sicília. Va atreure l'atenció, ja que segons Diodor passava per mag i era capaç de fer miracles, i fingia rebre en somnis ordres divines, sobretot de la deessa síria Atargatis, i era capaç de predir el futur. Quan profetitzava treia flames per la boca, cosa que produïa gran admiració. Segons l'historiador grec, aquest efecte el feia posant-se una nou de sofre a la boca. Durant els seus èxtasis tenia els cabells desordenats i aixecats, com una sibil·la. Un dia fou consultat pels esclaus d'un ric ciutadà d'Enna, Damòfil, que els tractava amb excessiva duresa i havien planejat una revolta. Eunus els va prometre èxit i es va unir al seu intent. Reunits uns 400 esclaus van atacar sobtadament Enna i els esclaus de la ciutat se'ls van unir, fent-se amos de la ciutat. Es van cometre grans excessos i els lliberts de la ciutat van ser tots executats excepte alguns que Eunus coneixia i pels que va intercedir. La filla de Damòfil, que s'havia oposat sempre a les crueltats del seu pare, va ser tractada amablement i escortada amb seguretat fins a Catana. Eunus havia profetitzat mentre era esclau que esdevindria rei i quan després de la conquesta d'Enna va ser escollit líder dels esclaus, va assumir el títol reial i el nom d'Antíoc. En aquest temps Sicília tenia un gran nombre d'esclaus, majoritàriament sirians, molts dels quals ràpidament es van unir al seu compatriota i es van dirigir a Enna. El culte a Atargatis, una deïtat siriana equiparada a Demeter, el va establir a la ciutat Antíoc. S'ha trobar alguna moneda amb el seu nom. Una revolta separada va esclatar al sud de l'illa dirigida per , un cilici, que va reunir cinc mil esclaus armats i va assolar el territori d'Agrigent; després es va unir Eunus, i va acceptar ser el seu lloctinent. La revolta no va parar de guanyar volada i els esclaus rebels van arribar a ser uns 20.000. Hi van haver altres revoltes a Itàlia del sud i fins i tot a Àtica. Els pretors romans enviats amb exèrcits reduïts contra els rebels foren derrotats, i altres forces enviades contra els esclaus acabaren igualment derrotades. El 134 aC va ser enviat a l'illa el cònsol , que tampoc va aconseguir el propòsit (la part principal de l'exèrcit romà estava ocupat a Numància), i a l'any següent (133 aC) el senat va enviar el cònsol Luci Calpurni Pisó Frugi que finalment va aconseguir derrotar els esclaus en una gran batalla prop de Messana. Tot seguit es va iniciar el setge d'Enna però no es va acabar perquè era un setge difícil i Roma bullia amb les propostes reformistes de Tiberi Grac. A l'any següent (132 aC) el cònsol Publi Rutili va aconseguir ocupar Tauromenium i Enna, els dos principals quarters dels rebels. Quan Enna es va rendir a Perpenna, tribú militar de Rutili, Eunus va fugir amb els seus seguidors i es van refugiar a llocs muntanyosos i rocosos inaccessibles, però finalment fou capturat en una cova i portat davant de Rutili. El cònsol no el va matar probablement per portar-lo a Roma per a celebrar el seu triomf, però va morir de malaltia (anomenada morbus pedicularis) a la presó de Morgàntia. Encara que Diodor de Sicília el considerava un engalipador i sense cap gràcia personal, els seus èxits i el fet de tenir tants seguidors i tant de temps, així com algunes anècdotes conegudes de la seva vida mostren que era generós, actiu i capaç. La seva lluita fou l'origen d'una revolta posterior entre el 104 aC i el 101 aC, dirigida per Salvi Trifó i Atenió, i més tard de la gran revolta d'Espàrtac el 73-71 aC. (ca)
- يونس السوري أو يونو السوري (EUNUS) قائد ثورة العبيد التي اندلعت في صقلية ضد الرومان والتي استمرت من 135 ق م حتى 132 ق م.ولد يونس (يونو) في سوريا في مدينة أفاميا التي تقع آثارها اليوم في محافظة حماة السورية، كان عبداً في جزيرة صقلية وفي مدينة إنا تحديداً، حيث كان يساق العبيد عن طريق الأسر وتجارة الرق، استطاع يونس أن يحظى بثقة أقرانه من العبيد مشجعاً إياهم على التمرد على مُستغليهم، ولقبول دعوته قال إن الإلهة السورية أترعتا"ATARGATIS" عينته قائداً لجميع السوريين في جزيرة صقلية وأمرته برفع لواء الثورة على روما التي لم يحترم قادتها آلهة السوريين، استطاع يونس وفي زمن قصير أن يجمع حوله ما يقارب ال 70000 من العبيد حيث تم تنظيمهم ليصبحوا قوةً لا يستهان بها.تمكن الثوار بقيادة يونس السوري من الاستيلاء على مدينة إنا، حيث نُصب يونس ملكاً عليها ملقباً نفسه بالملك أنطيوخوس، وهو لقب كان يحمله حكام سوريا من السلوقيين، لم يمضِ وقت طويل حتى استطاع يونس أن يسيطر على وسط وشرق جزيرة صقلية، حيث قام بصك قطع نقدية من البرونز.أخفقت روما في محاولاتها الأولى لقمع التمرد، حيث هزمت جيوشها هزائم قاسية، استطاع «لوتشيوس كالبورنيوس بيسو فروجي» أن ينتزع مدينة إنا من الثوار في العام 133 ق.م، وتمكن خليفته بوبليوس روبليوس في السنة التالية من إخماد الثورة بشكل كامل، وقُبض لاحقاً على القائد يونس حيث توفي في سجن مورغانتينا. (ar)
- Eunus byl vůdce povstání otroků, k němuž došlo na Sicílii ve 2. století př. n. l.. Jednalo se o tzv. první válku otroků (135–132 př. n. l.) v římské provincii Sicílie. O jeho životě je známo jen málo. Údajně pocházel z na území Sýrie a do otroctví byl prodán jako válečný zajatec. Jeho majitelem byl Dámofilos ze sicilského města Enna, který byl známý krutým zacházením se služebnictvem. Eunus se pro svou inteligenci a znalost magie stal pro ostatní otroky autoritou a naplánoval jejich vzpouru. Jedné noci v roce 136 př. n. l. se překvapivým útokem zmocnily čtyři stovky vzbouřených otroků Enny a pobily své pány. Zhruba v téže době došlo na jižním pobřeží ostrova k dalšímu povstání, které vedl , původem z Kilikie. Eunus se s ním spojil a dal mu funkci vrchního velitele svého vojska. Sám se nechal korunovat králem a přijal jméno Antiochos podle tradičních syrských panovníků (toto jméno se našlo na řadě mincí, které nechal razit). Nový stát byl založen na kultu bohyně úrody a Eunově pověsti člověka s nadpřirozenými schopnostmi (Florus například uvádí, že dokázal chrlit oheň). Otrokářství ovšem nebylo úplně zrušeno, Eunus propustil pouze svoje stoupence. Povstalci, jejichž počet se v dobových pramenech uvádí jako 70 000 až 200 000, ovládli většinu Sicílie a dokázali se dlouho bránit útokům Římanů. Senát nakonec učinil Sicílii konzulskou provincií a dostal k dispozici silnou armádu, s níž se mu roku 132 př. n. l. podařilo vzpouru potlačit. Eunus byl zajat a uvězněn ve městě , kde krátce nato zemřel. Zdrojem informací o Eunově povstání jsou historikové Diodóros Sicilský a Lucius Annaeus Florus. (cs)
- Eunus (altgriechisch Εὔνους Eunous; † 132 v. Chr.) war syrischer Sklave auf Sizilien, der zum bedeutendsten Anführer des ersten sizilischen Sklavenaufstandes (136–132 v. Chr.) wurde. Eunus stammte aus Apameia in Syrien und errichtete in der auf einem Felsen gelegenen und nahezu uneinnehmbaren Festungsstadt Enna ein Staatswesen, das sich am Vorbild der seleukidischen Könige orientierte und in dem ehemalige Sklaven die Führung bildeten. Eunus selbst gab sich den (ebenfalls seleukidischen) Königsnamen „Antiochos“, trug ein Diadem und andere königliche Insignien und ließ sogar Münzen mit seinem Namen und Titel prägen. Er galt als Wahrsager und Magier, wodurch er sich den Respekt seiner Mitkämpfer erwarb und nach Beginn der Revolte zu ihrem Führer aufstieg. Er verehrte die orientalische Göttin Atargatis (Dea Syria). Es ging Eunus und seinen Anhängern nicht um die Abschaffung der Sklaverei überhaupt und überall. Vielmehr suchten die Teilnehmer des Aufstands sich aus ihrer bedrückenden Situation zu befreien und sich für die üble Behandlung durch die Sklavenhalter zu rächen. Sein Heer wurde von dem römischen Konsul vernichtend geschlagen. Eunus wurde gefangen genommen und starb kurz darauf an einer Krankheit, Plutarch zufolge in Rom, nach Diodor in Morgantina. (de)
- Eunus (died 132 BC) was a Roman slave from Apamea in Syria who became the leader of the slave uprising in the First Servile War (135 BC–132 BC) in the Roman province of Sicily. Eunus rose to prominence in the movement through his reputation as a prophet and wonder-worker and ultimately declared himself king. He claimed to receive visions and communications from the goddess Atargatis, a prominent goddess in his homeland whom he identified with the Sicilian Demeter. Some of his prophecies were that the rebel slaves would successfully capture the city of Enna and that he would be a king some day. (en)
- Euno (m. 132 a. C.) fue un esclavo procedente de Apamea, en Siria. Lideró el levantamiento de esclavos de Sicilia durante la primera guerra servil. (es)
- Eunus ou Eunous, chef de la Première Guerre servile, révolte des esclaves contre les Romains, était un esclave natif de Syrie (Apamée). Il réussit à acquérir une grande influence sur ses compagnons d'esclavage et se mit à la tête d'entre eux en Sicile. Il fut proclamé roi, prit le nom d'Antiochus, modela son pouvoir selon l'exemple de l'empire séleucide et rassembla une armée qui compta jusqu'à 200 000 hommes. Marie-Françoise Baslez le décrit comme « un leader inspiré, médiateur de la puissance divine » : il se présentait, en effet, comme l'envoyé sur terre de la grande déesse syrienne Atargatis, considérée comme l'équivalent de Déméter en Sicile. Son but était de "constituer en royaume une terre donnée par la divinité". Cette idéologie appartient au modèle de la théocratie. Il défit plusieurs généraux romains avant d'être défait à son tour par le consul Publius Rupilius en 132 av. J.-C.. Il mourut dans une prison de Morgantina. (fr)
- Euno (in latino: Eunus, in greco antico: Εὔνους, Éunous; ... – Morgantina, 132 a.C.) fu lo schiavo siciliano che guidò la prima guerra servile che scoppiò in Sicilia - nella città di Enna - nel 136 a.C.. (it)
- Eunus (Oudgrieks: Εὔνους / Eúnous) was een Syrische slaaf uit Apamea te Enna op Sicilia en aanvoerder van de grote Siciliaanse slavenopstand, die van 141 tot 132 v.Chr. op het eiland woedde. Hij kreeg door allerlei kunstgrepen en goochelarijen, waardoor hij werd gedacht een tovenaar te zijn, zijn medeslaven op zijn hand en hij claimde visioenen en berichten van de Syrische godin te ontvangen, dewelke hij identificeerde met de Siciliaanse Demeter. Hij stelde zich aan hun hoofd en lokte zo de eerste Siciliaanse slavenoorlog uit. Eunus, die zich intussen tot koning had uitgeroepen (onder de naam Antiochus), wist op korte tijd een talrijk leger op de been te brengen en dit te verenigen met dat onder leiding van , waardoor honderdduizenden opstandelingen onder de wapenen waren. Deze ongeveer 70.000 slaven veroverden onder hun koning Antiochus de steden Agrigentum, Catana en Tauromenion (huidige Taormina). In Rome probeerde de Senaat tevergeefs het conflict met diplomatie op te lossen. Vermoedelijk brak deze opstand kort na de verwoesting van Carthago uit. Nadat verscheidene Romeinse legerleiders nederlagen hadden geleden, werd de opstand pas door consul Publius Rupilius onderdrukt. Eunus werd op de vlucht in een spelonk ontdekt en gevat, maar stierf voor zijn terechtstelling in 132 v.Chr. (nl)
- Евн (лат. Eunus, II століття до н. е. — 132 до н. е.) — раб з Апамеї (Сирія), очолював Перше Сицилійське повстання рабів (136—132 рр. до н. е.), яке відбувалося в місті Енна. Згодом взяв собі ім'я Антіох (це ім'я носили сирійські царі з династії Селевкідів). Своїх же послідовників, яких було близько 70 тисяч, він називав «сирійцями». (uk)
- 攸努斯(英文名:Eunus，?－前132年)是敘利亞籍奴隸，自稱先知，被奴隸推舉為王，與領導西西里奴隸起義，反抗羅馬共和國，並建立新敘利亞王國，最後死於羅馬。 (zh)
- Евн (лат. Eunus, ? — 132 г. до н. э.) — раб из Апамеи в Сирии, стал лидером первого сицилийского восстания рабов в 135—132 годах до н. э. Евн занял видное положение в движении благодаря своей репутации чудотворца и пророка. Он утверждал, что получает видения от богини Атаргатис. Одно из его пророческих предсказаний было то, что восставшие рабы успешно захватят город Энна. Евн участвовал в штурме Энны. Диодор Сицилийский рассказывал, что вождь рабов стоял в первых рядах штурмующих, пуская огонь изо рта. По захвате Энны Евн был коронован. Он носил тиару и другие царские знаки отличия. Впоследствии он взял себе имя Антиох, которое носили сирийские цари из династии Селевкидов, и назвал своих последователей, насчитывавших около 70 тысяч человек, «сирийцами». Евн хотел освободиться от римского гнёта и отомстить за жестокое обращение со стороны рабовладельцев. Тем не менее, он не заботится об отмене рабства, были освобождены только участники восстания. Его армия потерпела поражение от римского консула Публия Рупилия. Евн был взят в плен и вскоре умер от болезни, по словам Плутарха в Риме, а согласно Диодору Сицилийскому — в сицилийском городе Моргантина. Археологи нашли небольшую бронзовую монету, отчеканенную в Энне, на которой нанесена надпись «Царь Антиох». Вполне вероятно, что этим Антиохом являлся Евн. (ru)
|
| rdfs:comment
|
- Eunus (died 132 BC) was a Roman slave from Apamea in Syria who became the leader of the slave uprising in the First Servile War (135 BC–132 BC) in the Roman province of Sicily. Eunus rose to prominence in the movement through his reputation as a prophet and wonder-worker and ultimately declared himself king. He claimed to receive visions and communications from the goddess Atargatis, a prominent goddess in his homeland whom he identified with the Sicilian Demeter. Some of his prophecies were that the rebel slaves would successfully capture the city of Enna and that he would be a king some day. (en)
- Euno (m. 132 a. C.) fue un esclavo procedente de Apamea, en Siria. Lideró el levantamiento de esclavos de Sicilia durante la primera guerra servil. (es)
- Euno (in latino: Eunus, in greco antico: Εὔνους, Éunous; ... – Morgantina, 132 a.C.) fu lo schiavo siciliano che guidò la prima guerra servile che scoppiò in Sicilia - nella città di Enna - nel 136 a.C.. (it)
- Евн (лат. Eunus, II століття до н. е. — 132 до н. е.) — раб з Апамеї (Сирія), очолював Перше Сицилійське повстання рабів (136—132 рр. до н. е.), яке відбувалося в місті Енна. Згодом взяв собі ім'я Антіох (це ім'я носили сирійські царі з династії Селевкідів). Своїх же послідовників, яких було близько 70 тисяч, він називав «сирійцями». (uk)
- 攸努斯(英文名:Eunus，?－前132年)是敘利亞籍奴隸，自稱先知，被奴隸推舉為王，與領導西西里奴隸起義，反抗羅馬共和國，並建立新敘利亞王國，最後死於羅馬。 (zh)
- يونس السوري أو يونو السوري (EUNUS) قائد ثورة العبيد التي اندلعت في صقلية ضد الرومان والتي استمرت من 135 ق م حتى 132 ق م.ولد يونس (يونو) في سوريا في مدينة أفاميا التي تقع آثارها اليوم في محافظة حماة السورية، كان عبداً في جزيرة صقلية وفي مدينة إنا تحديداً، حيث كان يساق العبيد عن طريق الأسر وتجارة الرق، استطاع يونس أن يحظى بثقة أقرانه من العبيد مشجعاً إياهم على التمرد على مُستغليهم، ولقبول دعوته قال إن الإلهة السورية أترعتا"ATARGATIS" عينته قائداً لجميع السوريين في جزيرة صقلية وأمرته برفع لواء الثورة على روما التي لم يحترم قادتها آلهة السوريين، استطاع يونس وفي زمن قصير أن يجمع حوله ما يقارب ال 70000 من العبيد حيث تم تنظيمهم ليصبحوا قوةً لا يستهان بها.تمكن الثوار بقيادة يونس السوري من الاستيلاء على مدينة إنا، حيث نُصب يونس ملكاً عليها ملقباً نفسه بالملك أنطيوخوس، وهو لقب كان يحمله حكام سوريا م (ar)
- Eunus (Εὔνους) fou el cap els esclaus revoltats de Sicília durant la guerra dels esclaus iniciada vers el 136 aC. Era nascut a Apamea de Síria i va esdevenir esclau d'Antígenes, un ric ciutadà d'Enna a Sicília. Va atreure l'atenció, ja que segons Diodor passava per mag i era capaç de fer miracles, i fingia rebre en somnis ordres divines, sobretot de la deessa síria Atargatis, i era capaç de predir el futur. Quan profetitzava treia flames per la boca, cosa que produïa gran admiració. Segons l'historiador grec, aquest efecte el feia posant-se una nou de sofre a la boca. Durant els seus èxtasis tenia els cabells desordenats i aixecats, com una sibil·la. (ca)
- Eunus byl vůdce povstání otroků, k němuž došlo na Sicílii ve 2. století př. n. l.. Jednalo se o tzv. první válku otroků (135–132 př. n. l.) v římské provincii Sicílie. O jeho životě je známo jen málo. Údajně pocházel z na území Sýrie a do otroctví byl prodán jako válečný zajatec. Jeho majitelem byl Dámofilos ze sicilského města Enna, který byl známý krutým zacházením se služebnictvem. Eunus se pro svou inteligenci a znalost magie stal pro ostatní otroky autoritou a naplánoval jejich vzpouru. Jedné noci v roce 136 př. n. l. se překvapivým útokem zmocnily čtyři stovky vzbouřených otroků Enny a pobily své pány. Zhruba v téže době došlo na jižním pobřeží ostrova k dalšímu povstání, které vedl , původem z Kilikie. Eunus se s ním spojil a dal mu funkci vrchního velitele svého vojska. Sám se nec (cs)
- Eunus (altgriechisch Εὔνους Eunous; † 132 v. Chr.) war syrischer Sklave auf Sizilien, der zum bedeutendsten Anführer des ersten sizilischen Sklavenaufstandes (136–132 v. Chr.) wurde. Eunus stammte aus Apameia in Syrien und errichtete in der auf einem Felsen gelegenen und nahezu uneinnehmbaren Festungsstadt Enna ein Staatswesen, das sich am Vorbild der seleukidischen Könige orientierte und in dem ehemalige Sklaven die Führung bildeten. Eunus selbst gab sich den (ebenfalls seleukidischen) Königsnamen „Antiochos“, trug ein Diadem und andere königliche Insignien und ließ sogar Münzen mit seinem Namen und Titel prägen. Er galt als Wahrsager und Magier, wodurch er sich den Respekt seiner Mitkämpfer erwarb und nach Beginn der Revolte zu ihrem Führer aufstieg. Er verehrte die orientalische Göttin (de)
- Eunus ou Eunous, chef de la Première Guerre servile, révolte des esclaves contre les Romains, était un esclave natif de Syrie (Apamée). Il réussit à acquérir une grande influence sur ses compagnons d'esclavage et se mit à la tête d'entre eux en Sicile. Il fut proclamé roi, prit le nom d'Antiochus, modela son pouvoir selon l'exemple de l'empire séleucide et rassembla une armée qui compta jusqu'à 200 000 hommes. Marie-Françoise Baslez le décrit comme « un leader inspiré, médiateur de la puissance divine » : il se présentait, en effet, comme l'envoyé sur terre de la grande déesse syrienne Atargatis, considérée comme l'équivalent de Déméter en Sicile. Son but était de "constituer en royaume une terre donnée par la divinité". Cette idéologie appartient au modèle de la théocratie. (fr)
- Eunus (Oudgrieks: Εὔνους / Eúnous) was een Syrische slaaf uit Apamea te Enna op Sicilia en aanvoerder van de grote Siciliaanse slavenopstand, die van 141 tot 132 v.Chr. op het eiland woedde. Hij kreeg door allerlei kunstgrepen en goochelarijen, waardoor hij werd gedacht een tovenaar te zijn, zijn medeslaven op zijn hand en hij claimde visioenen en berichten van de Syrische godin te ontvangen, dewelke hij identificeerde met de Siciliaanse Demeter. Hij stelde zich aan hun hoofd en lokte zo de eerste Siciliaanse slavenoorlog uit. (nl)
- Евн (лат. Eunus, ? — 132 г. до н. э.) — раб из Апамеи в Сирии, стал лидером первого сицилийского восстания рабов в 135—132 годах до н. э. Евн занял видное положение в движении благодаря своей репутации чудотворца и пророка. Он утверждал, что получает видения от богини Атаргатис. Одно из его пророческих предсказаний было то, что восставшие рабы успешно захватят город Энна. Его армия потерпела поражение от римского консула Публия Рупилия. Евн был взят в плен и вскоре умер от болезни, по словам Плутарха в Риме, а согласно Диодору Сицилийскому — в сицилийском городе Моргантина. (ru)
|
