| dbo:abstract
|
- Xams al-Din Ildegiz, Eldiguz, Ildeguz, Ildegoz, Eldigiz i altres variacions (en àzeri: شمس الدین الدنگز, شمس الدین الدنیز Şəmsəddin Eldəniz, mort el 1175) fou el fundador de la dinastia ildegízida o dels atabegs de l'Azerbaidjan. Portà el títol de Shams al-Din. Inicialment era un simple esclau cumà que va atreure l'atenció del sultà seljúcida Masud. Ibn al-Athir diu que era esclau de Kamal Somayrami visir del sultà Mahmud ibn Muhammad (1117-1131) i que al morir el visir va passar al sultà i després al sultà Masud (1133-1152), el qual li va donar Arran en feu (ikta) i com esposa a la vídua del sultà Toghrul ibn Muhammad; segurament fou nomenat atabeg del fill d'aquest, . La seva situació a l'Arran no és gaire clara, ja que apareixen una sèrie de governadors seljúcides que podrien ser delegats seus mentre era a l'Iraq, o no. En tot cas el Nakhitxevan fou la seva base de poder; la defensa de la línia de l'Araxes i la via fins a Ani, i la construcció de fortaleses al Kura de a o Samkor contra els georgians, eren els seus objectius. Amb la decadència de l'imperi seljúcida es va assegurar la possessió de part de l'Azerbaidjan a la mort de Kass Beg Arslan ibn Palangari, favorit del sultà Masud (1153), situació regularitzada amb el tractat de pau que juntament amb Ak Sunkur de Maragha el 1154/1155 va signar amb el sultà Muhàmmad II ibn Mahmud. Ildegiz es va veure embolicat en les lluites per la successió de Masud (mort 1152) i va donar suport a Sulayman ibn Muhammad contra Muhammad II ibn Mahmud, però el primer fou derrotat; no obstant Ildegiz va seguir lluitant contra Muhammad i va emetre monedes en nom només del suprem sultà Sandjar. Va conservar la custòdia del seu fillastre Arslanshah (que potser havia perdut temporalment) que tenia vers 1155 (o a finals del 1154) i va emetre monedes amb el títol d'atabeg. Una segona coalició favorable a Sulayman Shah amb el suport del califa es va formar llavors però fou derrotada a Nakhiavan pel sultà Muhammad (1156) i la reconciliació que es va establir allí no va impedir a Ildegiz intrigar de nou amb el visir del califa, Ibn Hubayra, sempre amb la intenció d'eliminar Muhammad en favor del seu germà Màlik-Xah, aprofitant que el sultà estava assetjant Bagdad; però quan Muhammad es va retirar de Bagdad i va retornar a Hamadan, va abandonar el projecte El sultà Muhammad va morir el 1160 i després d'un breu regnat de Sulayman Shah que fou assassinat segurament sota ordes d'Ildegiz, els amirs van acceptar com sultà al seu fillastre Arslanshah, que va anar a Hamadan i fou proclamat i segurament llavors Ildegiz fou proclamat gran atabeg. Com a governant virtual de l'Iraq, va aconseguir l'aliança dels governants de Fars, Kirman, Khuzestan, Kelat (Akhlat) i Xirvan. Va enfrontar dues revoltes dirigides per Husam al-Din Inandj de Rayy, el 1161, i després altre cop el 1165. Després de la primera va aconseguir la seva aliança casant una filla d'Inandj amb Pahlawan, fill d'Ildeguiz; però el 1165 Inandj, aliat al khwarizmshah i als emirs de Fars i Qazwin va intentar deposar a Arslanshah en favor del seu germà Muhammad; aquesta segona revolta fou derrotada per Ildegiz però Inandj va aconseguir retirar-se a Rayy i va obtenir el suport del khwarizmshah Il Arslan; el 1169 Ildegiz es va presentar a Rayy i va subornar al visir d'Inandj, Sad al-Din al-Ashall, per assassinar al seu superior el que va posar fi a la revolta i llavors Rayy va passar a Muhàmmad Pahlawan, el fill d'Ildegiz que ja havia rebut Ardabil a la mort del seu emir. Muhàmmad Pahlawan va esdevenir amir-i hidjab a la cort del sultà; un altre fill, Arslan Uthman, que havia quedat amb el control d'Arran, va rebre el càrrec de amir-i isfahlasar. Amb els recursos a la seva disposició va poder atacar Geòrgia en revenja per un atac georgià a Dvin. El 1161 va ocupar Ani i va saquejar Dabil (Dvin) aliat al d'Akhlat i altres prínceps menors. El 1165 l'atabeg Zangi de Fars se li va sotmetre oficialment. Va retornar a l'Azerbaidjan al saber que els georgians havien saquejat Dvin. El 1169/1170 va enviar un exèrcit en suport de Malik Arslan de Kirman. Khuzestan estava governat per un príncep seljúcida fill de Màlik-Xah però el governant real era l'atabeg Shumla. L'amir de Gran Khorasan Muayyud Ay Aba va llegir la khutba en nom d'Arslanshah durant quatre anys (1163-1167) però el territori fou ocupat pel Khwarizmshah i Ildegiz va decidir no entrar en aquesta lluita. Mazanderan al sud de la mar Càspia, i Maragha a l'Azerbaidjan s'escapaven al seu control. L'atabeg de Maragha Nusrat al-Din Ak Sunkur II va fer per dues vegades moviments que Ildegiz va considerar amenaces (1160/1161 i 1167/1168) i cada vegada quan el fill d'Ildegiz, Muhàmmad Pahlawan fou enviat contra ell, va quedar derrotat. Però el successor a Maragha va perdre Tabriz davant Ildegiz probablement el 1174/1175. L'historiador Husayni diu que Armènia (Akhlat) i Mossul van llegir la khutba en nom d'Arslanshah. Quan va saber que el khwarizmshah Il-Arslan projectava envair Gran Khorasan, el va advertir que aquest territori pertanyia al sulta seljúcida, però no fou escoltat i els coramis van avançar cap a Nishapur. Ildegiz el va anar a trobar a Bistam, però finalment no hi va haver enfrontament i Il-Arslan es va retirar. La seva mort el 1172 va estabilitzar la situació a la regió. Vers el 1175 els seus vassalls shaddàdides van perdre Ani a mans dels georgians (però un temps després tornà a mans de la família). Ildegiz va morir el mateix any. El va succeir el seu fill Abu Djafar Muhàmmad Pahlawan ibn Ildegiz Nusrat al-Din Malik al-Alam al-Adil Azam. (ca)
- شمس الدين إيلدكز ؛ شمس الدین الدنیز أو شمس الدين إلدِغز (بالأذرية: شمس الدین الدنیز) ؛ (بالفارسية: اتابک شمس‌الدین ایلدگز) المُلقب بـ: "الأتابي العظيم"، كان أتابك الإمبراطورية السلجوقية ومؤسس سلالة أتابكة أذربيجان، االتي أمتد تأثيرها منطقة ألبانيا القوقازية وأذربيجان الإيرانية ومُعظم شمال غرب بلاد فارس من النصف الثاني من القرن الثاني عشر إلى العقود الأولى من القرن الثالث عشر. شارك إيلدكز أمراء الدولة السلجوقية في صراعهم للوصول إلى منصب السلطنة أكثر من مرة، وكان يؤيد فريقاً على الآخر، وكان لإسهامه في هذه الصراعات أثر كبير في وصول ابن زوجته، أرسلان بن طغرل بن محمد، إلى منصب السلطان السلجوقي في فارس والعراق. فأبقى أرسلان أتابكه إيلدكز في همذان (عاصمة السلاجقة العراق) وعين أخاه لأمه محمد جهان بهلوان بن إيلدكز حاجباً له. ظل نفوذ إيلدكز قوياً حتى وفاته سنة 570هـ/1175م ولم يكن للسلطان أرسلان إلا الاسم يُخطب له على المنابر وتُضرب باسمه السكة. اتخاذ إيلدكز قرارات سياسية مهمة ساعدت السلطان أرسلان شاه، من تجنب الأحداث والتطورات التي حدثت في عهده، بما في ذلك مؤامرات الغزو الجورجي للأراضي الإسلامية واستيلاء الجورجيين على أذربيجان، والنضال ضد الإسماعيليين واحتلال قلاعهم. مما أدى إلى الاستقرار النسبي لأسس الحكومة السلجوقية في عهد أرسلان شاه. (ar)
- Shams al-Din Ildeniz, Eldigüz or Shamseddin Eldeniz (Persian: اتابک شمس‌الدین ایلدگز, died c. 1175–1176) was an atabeg of the Seljuq empire and founder of the dynasty of Eldiguzids, atabegs of Azerbaijan, which held sway over Armenia, Iranian Azerbaijan, and most of northwestern Persia from the second half of the 12th century to the early decades of the 13th. (en)
- Shams ed-Din Eldigüz ou Ildeniz fut le premier des atabegs d'Azerbaïdjan, qui régna de 1137 à 1175 et fonda la dynastie dite des Eldigüzides. (fr)
- Шамс ад-Дін Ільдегіз (перс. اتابک شمس‌الدین ایلدگز) — військовий діяч Іракського султанату, засновник Держави атабеків на Кавказі. (uk)
- Шамс ад-Дин Ильдегиз (ум. 1175) — Великий Атабек Азербайджана, основатель средневековой тюркской династии Ильдегизидов, правивших на северо-западном Иране (Иранский Азербайджан) и части территории современного Азербайджана (ru)
|
| rdfs:comment
|
- Shams al-Din Ildeniz, Eldigüz or Shamseddin Eldeniz (Persian: اتابک شمس‌الدین ایلدگز, died c. 1175–1176) was an atabeg of the Seljuq empire and founder of the dynasty of Eldiguzids, atabegs of Azerbaijan, which held sway over Armenia, Iranian Azerbaijan, and most of northwestern Persia from the second half of the 12th century to the early decades of the 13th. (en)
- Shams ed-Din Eldigüz ou Ildeniz fut le premier des atabegs d'Azerbaïdjan, qui régna de 1137 à 1175 et fonda la dynastie dite des Eldigüzides. (fr)
- Шамс ад-Дін Ільдегіз (перс. اتابک شمس‌الدین ایلدگز) — військовий діяч Іракського султанату, засновник Держави атабеків на Кавказі. (uk)
- Шамс ад-Дин Ильдегиз (ум. 1175) — Великий Атабек Азербайджана, основатель средневековой тюркской династии Ильдегизидов, правивших на северо-западном Иране (Иранский Азербайджан) и части территории современного Азербайджана (ru)
- شمس الدين إيلدكز ؛ شمس الدین الدنیز أو شمس الدين إلدِغز (بالأذرية: شمس الدین الدنیز) ؛ (بالفارسية: اتابک شمس‌الدین ایلدگز) المُلقب بـ: "الأتابي العظيم"، كان أتابك الإمبراطورية السلجوقية ومؤسس سلالة أتابكة أذربيجان، االتي أمتد تأثيرها منطقة ألبانيا القوقازية وأذربيجان الإيرانية ومُعظم شمال غرب بلاد فارس من النصف الثاني من القرن الثاني عشر إلى العقود الأولى من القرن الثالث عشر. (ar)
- Xams al-Din Ildegiz, Eldiguz, Ildeguz, Ildegoz, Eldigiz i altres variacions (en àzeri: شمس الدین الدنگز, شمس الدین الدنیز Şəmsəddin Eldəniz, mort el 1175) fou el fundador de la dinastia ildegízida o dels atabegs de l'Azerbaidjan. Portà el títol de Shams al-Din. Vers el 1175 els seus vassalls shaddàdides van perdre Ani a mans dels georgians (però un temps després tornà a mans de la família). Ildegiz va morir el mateix any. El va succeir el seu fill Abu Djafar Muhàmmad Pahlawan ibn Ildegiz Nusrat al-Din Malik al-Alam al-Adil Azam. (ca)
|
