| dbo:abstract
|
- L'escriptura celtibèrica és una escriptura prellatina que és l'adaptació gairebé directa de l'escriptura ibèrica nord-oriental a les particularitats de la llengua celtibèrica. Sobre l'origen de les escriptures paleohispàniques no hi ha consens: per alguns investigadors el seu origen està directa i únicament lligat a l'alfabet fenici, mentre que per d'altres en la seva creació també hi hauria influït l'alfabet grec. Com la resta d'escriptures paleohispàniques, aquesta escriptura presenta alhora signes amb valor sil·làbic, per les oclusives, i signes amb valor alfabètic, per la resta de consonants i vocals. Des del punt de vista de la classificació dels sistemes d'escriptura no és ni un alfabet ni un sil·labari, sinó una escriptura mixta que s'identifica normalment com a semisil·labari. El signari bàsic està format per 26 signes, en comptes dels 28 del signari ibèric nord-oriental original, atès que s'elimina una de les dues vibrants i una de les tres nasals: cinc vocàlics, 15 sil·làbics i 6 consonàntics (una lateral, dues sibilants, una vibrant i dues nasals). El signe que en ibèric es transcriu com a «s» se sol transcriure en celtibèric com a «z» perquè de vegades sembla representar el resultat fricatiu d'una antiga oclusiva dental, mentre que el signe que es transcriu com a «s» en ibèric es transcriu com a «s» en celtibèric. El signari celtibèric té dues variants diferenciades pels valors dels signes nasals: en la variant oriental la nasal eliminada és la que en ibèric s'identifica amb «m´», mentre que en la variant occidental la nasal eliminada és la que en ibèric s'identifica com a «m», circumstància que s'interpreta com a prova d'un doble origen. A més, cal destacar que algunes de les inscripcions de la variant occidental presenten indicis d'ús del sistema dual que permet diferenciar els sil·labogrames oclusius dentals i velars sords dels sonors amb un traç afegit: la forma simple representa la sonora i la forma complexa la sorda. Finalment, també cal assenyalar que en un reduït grup d'inscripcions es documenta la redundància vocàlica dels signes sil·làbics. Aquesta escriptura, igual que el seu model, s'escriu d'esquerra a dreta i el seu àmbit natural d'ús és la vall de l'Ebre i les capçaleres del Tajo i Duero que correspon al territori dels celtibers. Les inscripcions celtibèriques apareixen sobre suports molt variats (monedes de plata i bronze, tésseres de plata o bronze, plaquetes de bronze, ceràmiques de vernís negre, àmfores, torteres, plaques de pedra, etc.), però no superen els dos centenars, encara que alguna d'elles és excepcionalment llarga com el tercer bronze de Botorrita (Saragossa) amb més de tres mil signes que conté una mena de cens d'aproximadament 250 persones. Els contextos arqueològics de la majoria d'inscripcions són desconeguts, fet que no permet precisar excessivament la cronologia real d'ús d'aquest signari, tot i que el seu ús en monedes és clar en els segles II i I aC.
* Bronze de Cortono. Procedència desconeguda. Signari occidental.
* Bronze de Luzaga (Guadalajara). Signari occidental.
* Téssera d'Uxama (Osma, Sòria. Signari occidental.
* Primer bronze de Botorrita (Saragossa). Signari oriental.
* Peça de bronze (cara B) de Botorrita (Saragossa). Signari oriental.
* Téssera Fröhner. Procedència desconeguda. Signari oriental. (ca)
- The Celtiberian script is a Paleohispanic script that was the main writing system of the Celtiberian language, an extinct Continental Celtic language, which was also occasionally written using the Latin alphabet. This script is a direct adaptation of the northeastern Iberian script, the most frequently used of the Iberian scripts. (en)
- Die keltiberische Schrift ist eine von mehreren eng miteinander verwandten Silbenschriften der althispanischen Schriften, die vor und zu Beginn der römischen Herrschaft auf der Iberischen Halbinsel benutzt wurden. Ob sie direkt oder auf dem Umweg über griechische Buchstaben auf phönizische Vorbilder zurückgehen, ist unklar. Die keltiberische Schrift wurde im 2. bis 1. vorchristlichen Jahrhundert auf der iberischen Halbinsel zur Aufzeichnung der Sprache der Keltiberer benutzt. Die keltiberische Schrift hat große Ähnlichkeit zur nordostiberischen Schrift. Die Zeichen stellen teils offene Silben aus Verschlusslaut und Vokal dar, teils Einzellaute. Es gibt eine westliche Variante, die stimmhafte und stimmlose Verschlusslaute unterscheidet, und eine östliche Variante, die dies nicht tut. Die Schrift wurde ganz überwiegend von links nach rechts geschrieben.
* Bronzetafel von Cortono, westliche Variante
* Bronzetafel von Luzaga (Guadalajara), westliche Variante
* Tessera von Uxama (Osma, Soria), westliche Variante
* Bronzetafel von Botorrita (Saragossa), östliche Variante
* Bronzetafel von Botorrita (Saragossa), östliche Variante
* Tessera Fröhner, östliche Variante (de)
- L'écriture celtibère est une écriture paléo-hispanique qui est une adaptation presque directe de l'écriture ibérique nord-orientale aux particularités de la langue celtibère. Il n'y a pas de consensus quant à l'origine des écritures paléo-hispaniques : certains pensent qu'elles sont issues uniquement de l'alphabet phénicien alors que d'autres y voient des influences de l'alphabet grec. (fr)
- La escritura celtibérica es una escritura paleohispánica que es la adaptación casi directa de la escritura ibérica nororiental a las particularidades de la lengua celtibérica. Sobre el origen de las escrituras paleohispánicas no hay consenso: para algunos investigadores su origen esta directa y únicamente vinculado al alfabeto fenicio, mientras que para otros en su creación también habría influido el alfabeto griego. (es)
- Aksara Keltiberia adalah aksara Paleohispanik yang merupakan sistem penulisan utama bahasa Keltiberia, sebuah bahasa Keltik yang sudah punah, walaupun bahasa tersebut kadang juga ditulis dengan menggunakan alfabet Latin. Aksara ini merupakan adaptasi langsung dari aksara Iberia Timur Laut, aksara Iberia yang paling sering digunakan. Semua aksara Paleohispanik (kecuali ) memiliki ciri tipologis yang khas: aksara-kasar ini memiliki makna silabis untuk konsonan henti, dan makna monofonemik untuk konsonan dan lainnya, sehingga aksara ini tidak dapat dianggap sebagai alfabet maupun aksara silabis. Aksara ini lebih tepat digolongkan sebagai . Tidak diketahui secara pasti bagaimana aksara ini berkembang, tetapi ada peneliti yang menduga bahwa aksara ini berasal dari alfabet Fenisia, sementara yang lainnya berkeyakinan bahwa aksara ini dipengaruhi oleh alfabet Yunani. Aksara Keltiberia dasar memiliki 26 lambang, sementara aksara Iberia Timur Laut memiliki 28 lambang. Dari 26 lambang ini terdapat 5 huruf vokal, 15 lambang silabis, dan 6 konsonan. (in)
- La scrittura celtiberica è una scrittura paleo-ispanica, adattamento diretto della scrittura iberica nordorientale alla lingua celtiberica. (it)
- A escrita celtibérica é uma escrita paleohispânica que expressa língua celtibérica, usada pelos celtiberos. Esta escrita é uma adaptação directa da escrita ibérica nororiental. Como a maior parte das outras escritas paleohispânicas, à excepção do alfabeto greco-ibérico, esta escrita presenta signos que representam consoantes e vogais, como os alfabetos, e signos que representam sílabas, como os silabários. A sua utilização é conhecida entre os séculos II e I a.C. no interior da Península ibérica (Guadalajara, Soria, Zaragoza). Os seus textos apresentam-se quase sempre da esquerda para a direita.
* Bronze de Cortono. Proveniência desconhecida. Signario occidental.
* Bronze de Luzaga (Guadalajara). Signario occidental.
* Tésera de (Osma, Sória. Signario occidental.
* Bronze de Botorrita I (Saragoça). Signario oriental.
* Peza de bronze (cara B) de Botorrita (Saragoça). Signario oriental.
* Tésera Fröhner. Proveniência desconhecida. Signario oriental. (pt)
|
| rdfs:comment
|
- The Celtiberian script is a Paleohispanic script that was the main writing system of the Celtiberian language, an extinct Continental Celtic language, which was also occasionally written using the Latin alphabet. This script is a direct adaptation of the northeastern Iberian script, the most frequently used of the Iberian scripts. (en)
- L'écriture celtibère est une écriture paléo-hispanique qui est une adaptation presque directe de l'écriture ibérique nord-orientale aux particularités de la langue celtibère. Il n'y a pas de consensus quant à l'origine des écritures paléo-hispaniques : certains pensent qu'elles sont issues uniquement de l'alphabet phénicien alors que d'autres y voient des influences de l'alphabet grec. (fr)
- La escritura celtibérica es una escritura paleohispánica que es la adaptación casi directa de la escritura ibérica nororiental a las particularidades de la lengua celtibérica. Sobre el origen de las escrituras paleohispánicas no hay consenso: para algunos investigadores su origen esta directa y únicamente vinculado al alfabeto fenicio, mientras que para otros en su creación también habría influido el alfabeto griego. (es)
- La scrittura celtiberica è una scrittura paleo-ispanica, adattamento diretto della scrittura iberica nordorientale alla lingua celtiberica. (it)
- L'escriptura celtibèrica és una escriptura prellatina que és l'adaptació gairebé directa de l'escriptura ibèrica nord-oriental a les particularitats de la llengua celtibèrica. Sobre l'origen de les escriptures paleohispàniques no hi ha consens: per alguns investigadors el seu origen està directa i únicament lligat a l'alfabet fenici, mentre que per d'altres en la seva creació també hi hauria influït l'alfabet grec.
* Bronze de Cortono. Procedència desconeguda. Signari occidental.
* Bronze de Luzaga (Guadalajara). Signari occidental.
* Téssera d'Uxama (Osma, Sòria. Signari occidental.
*
*
* (ca)
- Die keltiberische Schrift ist eine von mehreren eng miteinander verwandten Silbenschriften der althispanischen Schriften, die vor und zu Beginn der römischen Herrschaft auf der Iberischen Halbinsel benutzt wurden. Ob sie direkt oder auf dem Umweg über griechische Buchstaben auf phönizische Vorbilder zurückgehen, ist unklar. Die keltiberische Schrift wurde im 2. bis 1. vorchristlichen Jahrhundert auf der iberischen Halbinsel zur Aufzeichnung der Sprache der Keltiberer benutzt. Die keltiberische Schrift hat große Ähnlichkeit zur nordostiberischen Schrift. Die Zeichen stellen teils offene Silben aus Verschlusslaut und Vokal dar, teils Einzellaute. Es gibt eine westliche Variante, die stimmhafte und stimmlose Verschlusslaute unterscheidet, und eine östliche Variante, die dies nicht tut. Die Sc (de)
- Aksara Keltiberia adalah aksara Paleohispanik yang merupakan sistem penulisan utama bahasa Keltiberia, sebuah bahasa Keltik yang sudah punah, walaupun bahasa tersebut kadang juga ditulis dengan menggunakan alfabet Latin. Aksara ini merupakan adaptasi langsung dari aksara Iberia Timur Laut, aksara Iberia yang paling sering digunakan. Tidak diketahui secara pasti bagaimana aksara ini berkembang, tetapi ada peneliti yang menduga bahwa aksara ini berasal dari alfabet Fenisia, sementara yang lainnya berkeyakinan bahwa aksara ini dipengaruhi oleh alfabet Yunani. (in)
- A escrita celtibérica é uma escrita paleohispânica que expressa língua celtibérica, usada pelos celtiberos. Esta escrita é uma adaptação directa da escrita ibérica nororiental. Como a maior parte das outras escritas paleohispânicas, à excepção do alfabeto greco-ibérico, esta escrita presenta signos que representam consoantes e vogais, como os alfabetos, e signos que representam sílabas, como os silabários. A sua utilização é conhecida entre os séculos II e I a.C. no interior da Península ibérica (Guadalajara, Soria, Zaragoza). Os seus textos apresentam-se quase sempre da esquerda para a direita. (pt)
|
.jpg){kind=link}
.jpg){kind=link}
