Malcolm X (pel·lícula)

pel·lícula de 1992 dirigida per Spike Lee

Malcolm X és una pel·lícula americana de Spike Lee estrenada el 1992 i és una adaptació de la seva biografia. Aquesta pel·lícula ha estat doblada al català.[3]

Infotaula de pel·lículaMalcolm X
Fitxa
DireccióSpike Lee
Protagonistes
ProduccióMarvin Worth
Spike Lee
Dissenyador de produccióWynn Thomas Modifica el valor a Wikidata
GuióArnold Perl
Spike Lee
MúsicaTerence Blanchard
FotografiaErnest R. Dickerson
MuntatgeErnest Dickerson
VestuariRuth E. Carter Modifica el valor a Wikidata
ProductoraWarner Bros
Largo International
DistribuïdorWarner Bros. i Netflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEstats Units
Estrena1992
Durada202 minuts
Idioma originalanglès
Versió en catalàSí 
RodatgeConnecticut, Long Island, Nova Jersey, Egipte i la Meca Modifica el valor a Wikidata
Coloren color i en blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Pressupost35.000.000 $[1]
Recaptació48.169.910 $[2]
Descripció
Basat enL'autobiografia de Malcolm X Modifica el valor a Wikidata
Gènerebiopic
Lloc de la narracióNova York i Harlem Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions
Premis

IMDB: tt0104797 The Movie Database: 1883 Filmaffinity: 331778 Allocine: 4440 Rottentomatoes: m/1042135-malcolm_x Mojo: malcolmx Allmovie: v31012 TCM: 82488 Metacritic: movie/malcolm-x TV.com: movies/malcolm-x Modifica els identificadors a Wikidata

Argument

modifica

La història és la vida de Malcolm X. Correspon doncs a la seva autobiografia, des de la seva infantesa, fins al seu assassinat passant pel seu compromís contra la segregació racial.

La pel·lícula dona una imatge molt positiva del personatge, "violent, insolent, provocant" (eslògan de la pel·lícula) però convençut i convincent, compromès però víctima d'un moviment que no el comprèn i que, finalment dividit, l'assassina.

La pel·lícula presenta igualment la seva fe musulmana, a través del seu pelegrinatge a La Meca que, sembla, va ser la causa d'un canvi en la seva concepció del combat a portar pel reconeixement del poble negre als Estats Units.

La pel·lícula s'acaba per les paraules pronunciades, després de l'assassinat de Malcolm X, per Martin Luther King. Aquest parla de l'assassinat com d'una «deplorable tragèdia » i, malgrat les seves idees de vegades divergents, reconeix Malcolm com « una de les esperances més radiants de Harlem» i «un afroamericà valent i valerós, mai vençut »[4]

Repartiment

modifica

Música

modifica

La Banda sonora de la pel·lícula[5]

Núm. TítolComposicióProductor Durada
1. «Revolution» (Arrested Development)Todd "Speech" Thomas & Taree Aerle JonesSpeech 4:49
2. «Roll 'Em Pete» (Big Joe Turner)Pete Johnson & Big Joe Turner  3:44
3. «Flying Home» (Lionel Hampton)Benny Goodman & Lionel Hampton  3:15
4. «My Prayer» (The Ink Spots)Jimmy Kennedy & George Boulanger  3:16
5. «Big Stuff» (Billie Holiday)Leonard Bernstein  2:29
6. «Don't Cry Baby» (Erskine Hawkins)Jimmy Johnson, Stella Unger & Saul Bernie  3:21
7. «Beans And Cornbread» (Louis Jordan)F. Clark & E. Moore  2:51
8. «Azure» (Ella Fitzgerald)Duke Ellington  2:21
9. «Alabama» (John Coltrane)John Coltrane  2:26
10. «That Lucky Old Sun Just Rolls Around Heaven» (Ray Charles)Dizzy Gillespie & Beasley Smith  4:23
11. «Arabesque Cookie» (Duke Ellington)Duke Ellington & Billy Strayhorn  5:46
12. «Shotgun» (Junior Walker & the All Stars)Autry DeWalt  3:03
13. «Someday We'll All Be Free» (Aretha Franklin)Donny Hathaway & Edward U. HowardArif Mardin 8:21
Durada total:
49:09

Premis i nominacions

modifica

Nominacions

modifica

Referències

modifica
  1. «Malcolm X» (en anglès). the-numbers. [Consulta: 28 desembre 2013].
  2. «Malcolm X» (en anglès). box office mojo. [Consulta: 26 desembre 2013].
  3. «Malcolm X». esadir.cat.
  4. «Malcolm X». The New York Times.
  5. «Malcolm X» (en anglès). allmusic. [Consulta: 26 desembre 2013].