El llanzamientu de pesuTERMAST desconocíu: deportesolimpicos. ye una prueba del atletismu modernu, que consiste en propulsar una bola sólida d'aceru al traviés del aire a la máxima distancia posible.
Forma parte del programa d'atletismu nos Xuegos Olímpicos, na que'l pesu de la bola ye de 7,26 kg n'homes y de 4 kg en muyeres. El pesu del artefautu puede variar según la edá de los prauticantes; kg y na caña femenina de 4 kg, na categoría menor masculina llanzar de 5 kg y na caña femenina de 3 kg. L'área de llanzamientu ta circunscrita a un círculu de 2,137 m (7 pies) de diámetru, xeneralmente de cementu, y na so parte delantera tien un cantu de madera que lo delimita. La zona onde cai'l pesu denominar zona de cayida y ye un ángulu de 40º dende l'área de llanzamientu.
La primer mención qu'atopamos del llanzamientu de pesu ye en testu griegu del sieglu VIII e. C., concretamente na Ilíada, nel Cantar XXIII - 826 y 836, mientres los Xuegos Aciagos n'honor a Patroclo:
826.- Depués el Pelida sacó la bola de fierro ensin bruñir que n'otru tiempu llanzaba'l forzudu Eetión, al qu'habiendo matáu Aquiles, llevar a la so nave la bola y toles sos demás riqueces. Y amosándola, dixo a los argivos: «Que se llevanten los que quieran delidiar nesti exerciciu. La presente bola va apurrir al que venciera cuanto fierro precise mientres cinco años, por estensos que sían los sos campos; de cuenta que los sos pastores y los que-y trabayen aquellos nun van tener que dir a por fierro a la ciudá».
836.- Oyéndo-y espresase asina, levantóse aína'l desacobardáu Polipetes; dempués el brengosu Leonteo, que tanto asemejábase na so fuercia a un dios; más tarde, Ayax Telamonio, y a lo último el divín Epeo. Pusiéronse en ringlera, y el divín Epeo coyó la bola y refundiar, dempués de voltiar; los que lo guardaben dexaron escapar berros d'almiración. Tirar el segundu Leonteo, que llogró pasar al anterior. Al puntu despidir Ayax Telamonio colos sos robustos brazos, faciéndola dir más allá que los que-y precedieren. Y, a lo último tomóla el desacobardáu Polipetes, y cuanta ye la distancia que llega'l cayado cuando lo llanza'l pastor percima de la vacada, tantu pasó la bola al espaciu alcanzáu por Ayax Telamonio. Aplaudieron toos la so fuercia y maña, y los sos amigos llevar a les naves el premiu que'l so rei ganara.
El llanzamientu de pesu modernu nació como una demostración de fuercia nes competiciones tradicionales d'Irlanda y Escocia.[1] Apaez a mediaos del sieglu XVIII un intentu de normalizar esta prueba y se estandariza el pesu coles bales de cañón ingleses que pesaben 16 llibras (7,260 kg) y llanzábase dende un cuadráu de 7 pies (2,125 m) de llau delimitado con un pequeñu cantu, esti pesu y midida caltiénse anguaño.[2] Nos Xuegos Olímpicos d'Atenes 1896 y Xuegos Olímpicos de París 1900 llanzar dende una plataforma rectangular pintada nel suelu o delimitada por cintes. El círculu actual, empezar a utilizar a finales d'esi mesmu sieglu, pero nun ye hasta los Xuegos Olímpicos de Saint Louis 1904 onde s'utiliza per primer vegada nuna competición internacional, pero pintáu nel suelu con cal blanco y n'otra superficie distinta al cementu, supónse que yerba o tierra. A partir añade un cantu de madera que delimita frontalmente'l círculu de llanzamientu. Darréu utilízase una superficie de ceniza, y caltiénse el so usu hasta la temporada 1952-53, fecha na qu'empiecen a apaecer los círculos de cementu con un cantu de madera frontero y que favorecen el desplazamientu del llanzador.
El sector de cayida primeramente foi de 65º, en 1973 amenorgar a 45º, a 40º en 1979 y a 34, 92º en 2004 calteniéndose hasta l'actualidá.[1]